, acer o caça, es pot escriure amb quatre grafies: s (essa), ss (essa doble), c (ce) i ç (ce trencada).
A inici de mot es pot trobar:
s: sac, serietat, síndria, somiar, suma, etc.
c: cel, celebrar, circ, cirera, etc. (només davant de e, i)
ç: excepcionalment, en els mots ça i ço
Entre vocals [...]
, etc.
Davant les vocals e, i s'escriu c, i mai ç. En algunes paraules es produeix una alternança entre c i ç si canvia la vocal que la segueix. Aquesta alternança ortogràfica pot tenir lloc en els casos següents:
quan es flexiona una paraula en gènere o en nombre: creença-creences [...]
terminacions següents: a, e, i, o, u (excepte si la i i la u formen part d'un diftong que no sigui güi ni qüi: desmai, canteu, avui, però pingüí), as, es, is, os, us, en i in. Per exemple: aniràs, camió, comprèn, costós, dormís, obtús, perdés, tabú; Mercè, Dublín, Rupià, etc.
2. S'accentuen les paraules [...]
rizo-) i rodo-, i amb les terminacions -rràfia, -rràgia, -rrea, -rrexi, -rrinc i -rroide. Per exemple: cefalorraquidi, batirreòmetre, otorrinolaringòleg, ornitorrinc, arrizotònic, cinorròdon; neurorràfia, hemorràgia, diarrea, verborrea, metrorrexi, hemorroide.
e) Els derivats formats amb els prefixos [...]
quinze monosíl·labs d'ús freqüent:
bé: 'benefici', adverbi, conjunció, interjecció
be: 'anyell', nom de la lletra b
déu: 'divinitat'
deu: 'font', nombre 10, verb deure, verb dar
és: verb ésser/ser
es: pronom feble, article salat, nom de la lletra e en plural
mà: 'part terminal del braç'
ma: possessiu [...]
Davant dels símbols, encara que generalment es llegeixin desplegats, no s'apostrofen ni els articles definits el i la ni la preposició de:
El H és un gas molt volàtil. ('l'hidrogen')
La peça contenia 30 cg de Au. ('d'or')
El projecte analitza la pronunciació de [e] en nord-occidental i en [...]