.
En cas que el sintagma nominal, a més d'anar introduït per un determinant indefinit, tingui un adjectiu, si aquest adjectiu queda sense pronominalitzar va precedit de la preposició partitiva de. Passa el mateix amb els participis i amb els possessius postverbals:
Ell va proposar dues receptes fàcils [...]
En català central, en septentrional, en nord-occidental i en gran part del valencià i de l'eivissenc, els grups consonàntics finals formats per n, m i l seguides de t/d, p/b i t/d, respectivament, solen emmudir aquesta última consonant, tant si és en posició final com si va seguida de la marca de [...]
Per poder aplicar correctament les regles d'accentuació, cal saber detectar la síl·laba tònica, és a dir, la síl·laba que rep el cop fort de veu i que coincideix sempre amb la que ha de dur accent, si cal. Un cop s'ha identificat la síl·laba tònica, cal veure si les paraules són agudes, planes o [...]
Amb els verbs d'ordre i influència, com ara ordenar, manar, permetre, prohibir, aconsellar, dir, etc., una oració d'infinitiu pot alternar amb una subordinada amb que + verb en subjuntiu. Per exemple:
Els va ordenar fer els deures.
Els va ordenar que fessin els deures.
Ens va aconsellar fer-nos [...]
+ infinitiu, usada en la llengua antiga, actualment no es fa servir en registres formals.
En canvi, no són acceptables altres construccions que expressen el mateix sentit, com ara les següents:
tenir que + infinitiu. Per exemple: Si voleu aprovar les oposicions heu d'estudiar de valent (i no Si [...]
D'una banda, la forma u pot qualificar un nom indicant ordre d'aparició, de col·locació o de successió, com a sinònim de primer. Per exemple:
l'any u després de Crist (i no l'any un després de Crist)
el dia vint-i-u de març (i no el dia vint-i-un de març)
el segle u abans de Crist (i no el segle [...]
En general, en registres informals s'usa l'article personal davant de noms de persona. Per exemple:
La Maria m'ha dit que vindrà.
En Josep sempre es queixa.
També és habitual usar els articles davant de noms d'animals domèstics o noms d'objectes singulars designats amb un nom de persona, com [...]
sense data: s/d
decret: D
decret legislatiu: DLEG
decret llei: DL
reial decret: RD
reial decret legislatiu: RDLEG
reial decret llei: RDL
delegació: del.
per delegació: p. d.
denominació d'origen: d. d'o., DO
departament: dept.
derogatori, derogatòria: derog.
descansi en pau (o en pau [...]
Per designar el lloc on viuen o s'exhibeixen els dofins en captivitat, la denominació adequada en català és delfinari. S'ha adoptat aquesta forma perquè el sufix d'origen llatí -ari sol exigir una base també culta a l'hora de formar un mot derivat. Es tracta del mateix patró de formació de termes [...]
Les expressions del tipus (ser) el primer, el darrer, l'últim, l'únic, etc. poden anar seguides de les preposicions en, a i de quan es troben davant d'un infinitiu. Per exemple:
Com sempre, el primer en/a/d'arribar va ser en Pere.
Els veïns seran els primers en/a/de queixar-se.
Aquell matí va ser [...]