Cerca

Resultats de la cerca bàsica: 2.656

Fitxes de l'Optimot
71. empleabilitat o ocupabilitat?
Font Fitxes de l'Optimot
Àrea temàtica Treball
normatiu recull el substantiu d'origen castellà empleat, empleada, no admet el verb emplear ni cap altra forma derivada. En canvi, les formes ocupar, ocupació, ocupacional i ocupador, ocupadora sí que es recullen al diccionari referides específicament a l'àmbit laboral.  [...]
72. 'Cabassers' o 'Cabacés'?
Font Fitxes de l'Optimot
La denominació oficial d'aquest municipi del Priorat és Cabacés. Contràriament, la forma normativa d'aquest topònim ?ben documentat des del segle XII? és Cabassers, ja que prové de l'àrab Avicabescer. D'acord amb el seu origen lingüístic, en català els noms que provenen de l'àrab s'adapten amb la [...]
73. denominacions de les Illes Salomó
Font Fitxes de l'Optimot
 aquest topònim s'utilitza precedit d'article (com la majoria de noms de països que comencen per un nom genèric que forma part del topònim, com ara illes, regne, república, etc.). Per exemple:  Gran part de les Illes Salomó són d'origen volcànic.  [...]
74. Preposició de seguida d'infinitiu amb valor condicional / d'haver-ho sabut o si ho hagués sabut?
Font Fitxes de l'Optimot
comentat (i no D'haver-ho sabut...). En cas que no es presenti tota la documentació en el termini fixat, la persona sol·licitant perd els drets de propietat (i no De no presentar-se tota la documentació...). [...]
75. denominacions de la Costa d'Ivori
Font Fitxes de l'Optimot
La denominació habitual d'aquest país és Costa d'Ivori, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República de Costa d'Ivori. El codi ISO que representa aquest país és CI. Aquest topònim apareix sense article en llistes, quadres sinòptics o mapes. En canvi, en l'ús [...]
76. gentilici dels Estats Units d'Amèrica
Font Fitxes de l'Optimot
El gentilici d'ús més general per denominar els habitants dels Estats Units d'Amèrica és nord-americà, nord-americana. L'adjectiu americà, americana també es fa servir sovint amb aquest mateix significat. I modernament també s'empra el gentilici estatunidenc, estatunidenca, sobretot en els casos [...]
77. Pronunciació d'una vocal de suport
Font Fitxes de l'Optimot
La vocal e de suport precedeix la essa seguida de consonant a inici de mot. Aquest fenomen sovint afecta cultismes i estrangerismes, incloent-hi noms propis provinents d'altres llengües. Per exemple: escàner, escola, esfera, eslàlom, eslògan, espagueti, espia, estàndard Escòcia, Eslovènia [...]
78. un Miró o un miró?; dos dalí o dos dalís? / Majúscules i minúscules en les designacions d'obres d'art pel nom d'autor
Font Fitxes de l'Optimot
En català, es pot fer referència a obres d'artistes famosos per mitjà del nom de l'autor precedit per l'article indefinit o, si és el cas, un numeral. Per exemple: El museu ha comprat un quadre de Miró o El museu ha comprat un miró. Ara s'ha sabut que diumenge van robar dos quadres de Dalí o [...]
79. Pronúncia de h (hac) / Apostrofació davant de h (hac)
Font Fitxes de l'Optimot
: en el verb halar ('menjar') en algunes interjeccions: ehem!, ha!, hum!... en estrangerismes no adaptats fonèticament al català: hall, hippy, hobby... en noms propis no adaptats i els seus derivats, en què la h ha conservat la pronúncia de la llengua d'origen: Hamlet, Hegel, Hitler, Hölderlin, Hume [...]
80. Flexió de gènere amb denominacions d'animals
Font Fitxes de l'Optimot
; gat, gata; camell, camella; cérvol, cérvola; elefant, elefanta; colom, coloma; corb, corba; pardal, pardala De vegades, el fet d'afegir una a pot originar canvis ortogràfics en la forma femenina. Per exemple: gos, gossa; llop, lloba; ànec, ànega; lleó, lleona; paó, paona. En altres casos, es forma [...]
Pàgines  8 / 266 
<< Anterior  Pàgina  3  4  5  6  7  8  9  10  11  12  13  Següent >>