, com conduïm o traduïm). Si la i no ha de dur dièresi, però, es manté la de la u (com en argüírem o en argüir).
Per tant, s'escriuen amb dièresi a la i les formes següents del verb argüir:
Present d'indicatiu: arguïm, arguïu
Present de subjuntiu: arguïm, arguïu
Imperatiu: arguïm, arguïu
Imperfet d [...]
Hi ha verbs de la tercera conjugació que poden conjugar-se com a incoatius, és a dir, amb l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-) en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu, o bé com a purs, és a dir, sense aquest [...]
imperatiu de segona persona del singular que acaba en -es àton (com ara digues, estigues, dugues, tingues, vulgues, sigues, sàpigues, etc.), en els registres informals se sol ometre la s final de l'imperatiu. Per exemple:
Digue'm si vindràs (en lloc de digues-me).
Estigue't quiet (en lloc de estigues-te). [...]
Hi ha verbs de la tercera conjugació que poden conjugar-se com a incoatius, és a dir, amb l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-) en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu, o bé com a purs, és a dir, sense aquest [...]
majoria de verbs que tenen la marca -s en la segona persona de l'imperatiu presenten una forma velar en la segona i cinquena persona d'aquest temps. Per exemple, dir (digues, digueu), poder (pugues, pugueu), tenir (tingues, tingueu).
El verb voler té formes velaritzades en l'imperatiu (vulgueu), el [...]
.
Ara bé, no és possible fer servir aquesta perífrasi en contextos de futur. Per exemple:
El concert està a punt de començar (i no El concert va a començar)
D'altra banda, en primera persona del plural de l'imperatiu, el verb anar té un sentit figurat en casos com Resolta la primera endevinalla, anem [...]
conjuga com abstenir-se i el verb atendre segueix el mateix model de conjugació que pretendre. Per tant, deixant de banda el pronom, els dos verbs comparteixen les formes atens i atenen (del present d'indicatiu); atenia, atenies, atenia... (tot l'imperfet d'indicatiu), i atén (de l'imperatiu). En la major [...]
Hi ha verbs de la tercera conjugació que poden conjugar-se com a incoatius, és a dir, amb l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-) en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu, o bé com a purs, és a dir, sense aquest [...]
) o pot no coincidir-hi (tra-ï-dor).
En els casos que s'expliquen a continuació, doncs, apareix aquesta dièresi que indica que no hi ha diftong.
1. Les formes del singular i la tercera persona del plural del present de subjuntiu (i també de l'imperatiu, que es forma a partir del subjuntiu) dels [...]
La forma aviam és el resultat d'un encreuament entre a veure i vejam (forma arcaica d'imperatiu del verb veure), interjeccions amb què s'expressa la curiositat de veure el que passarà, la temença que una cosa desitjada no tindrà lloc, que una cosa temuda s'esdevindrà, etc. Per exemple:
A veure [...]