i en un text redactat pot anar introduït amb article o sense. Per exemple: La geografia del Kazakhstan / de Kazakhstan està formada sobretot per altiplans.  [...]

La segona persona del singular de l'imperatiu del verb atenir-se és atén-te o atingues-te. En els parlars valencians també hi ha la forma atín-te. Malgrat que, en els registres informals, sobretot en la llengua parlada, és habitual sentir la forma atingue't, cal tenir en compte que aquesta forma [...]

'desfer un text o un concepte amb el mètode de la desconstrucció'. Aquests mots s'usen, sobretot, en el camp de la filosofia i de la crítica literària, però també és habitual trobar-los en altres àmbits, com ara la gastronomia, el medi ambient, etc. Per exemple: La desconstrucció és un mètode d'anàlisi [...]

formes i colors diversos que s'utilitza sobretot en pedagogia preescolar, generalment es fa servir el mot gomet, malgrat que no és una paraula prevista normativa.  [...]

alguns parlars nord-occidentals (sobretot a la plana de Lleida), la a àtona final se sol pronunciar com a e oberta: alta, tassa, Lleida. En diversos parlars valencians, la vocal àtona a a final de mot es pronuncia e oberta o o oberta si en la penúltima síl·laba hi ha una e oberta tònica o una o [...]

setmana he d'acabar el projecte final de màster. Malgrat que darrerament també se sent, sobretot en registres col·loquials, l'expressió sí o sí amb aquest mateix significat, és preferible optar per altres expressions.  [...]

El gentilici d'ús més general per denominar els habitants dels Estats Units d'Amèrica és nord-americà, nord-americana. L'adjectiu americà, americana també es fa servir sovint amb aquest mateix significat. I modernament també s'empra el gentilici estatunidenc, estatunidenca, sobretot en els casos [...]

La perífrasi anar + gerundi té un valor progressiu, és a dir, indica que una acció es troba en curs de realització. S'usa sobretot per focalitzar el procés intern de l'acció designada. Per exemple: El cel es va enfosquint... Hi ha paraules que van desapareixent de mica en mica. ?Com està el teu [...]

La segona persona del singular de l'imperatiu del verb veure és veges, i la segona persona del plural és vegeu o veieu.  El verb veure també té la variant ves, que correspon a la segona persona del singular. Aquesta forma s'ha gramaticalitzat sobretot en usos expressius i com a interjecció. Per [...]

En català, s'han generalitzat les construccions de pronom interrogatiu davant d'infinitiu, sobretot en oracions negatives amb tenir o haver-hi: no tenir per què + infinitiu, no tenir amb què + infinitiu, no haver-hi de què + infinitiu. Per exemple: No tens per què anar-hi. Ella ja no té amb què [...]