FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt d'unitats fòniques, sintàctiques, lèxiques, etc., que precedeixen i segueixen un element lingüístic en un enunciat. Conjunt de factors de situació i d'ordre sociocultural i interpersonal d'acord amb els quals s'interpreten apropiadament els enunciats. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de materials detrítics de mides diferents, transportats i dipositats per una glacera. Relleu format per aquests materials, descrit d'acord amb la posició que ocupen o ocupaven respecte a la glacera. Morena de superfície, de fons, terminal, interna, externa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a la neogramàtica. Escola lingüística que postula que tots els canvis fonètics, com a processos mecànics, tenen lloc d'acord amb lleis fonètiques que només admeten excepcions que són degudes a altres lleis. Lingüista de l'escola [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Execució judicial d'allò que està disposat en un testament. Documents i papers que comporta aquesta execució. Junta dels executors testamentaris. Procés judicial per a l'execució d'una voluntat per causa de mort quan no existeix acord entre els hereus. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Justa adaptació, entre elles, de les parts o coses que formen un tot. L'harmonia de les diverses parts d'un organisme. L'harmonia del cos humà. Concordança d'opinions, de maneres, d'interessos, etc., acord, bona correspondència, entre dues o més persones. Dos amics que [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent als apòstols, d'acord amb llurs doctrines, amb llur tradició. Missió apostòlica. Relatiu o pertanyent a l'Església cristiana. Relatiu o pertanyent al cap de l'Església catòlica. Benedicció apostòlica. Indult apostòlic. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'indexar; l'efecte. Tècnica informàtica per a obtenir l'adreça d'una informació a partir de la clau, per mitjà d'una taula. Assignació d'una matèria a un document d'acord amb una llista d'encapçalaments o un tesaurus. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de ratificar; l'efecte. Declaració de voluntat per la qual una persona confirma els negocis que un altre ha conclòs en nom seu sense autorització. Aprovació d'un tractat o d'un acord internacional pels òrgans interns competents per comprometre internacionalment l [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llicència poètica que consisteix a pronunciar en dues síl·labes les vocals d'un diftong. Signe gràfic consistent en dos punts col·locats sobre una vocal, (¨), que s'usa d'acord amb les normes ortogràfiques de cada llengua. Procediment quirúrgic usat per [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Embrutar de merda. Les sabates s'emmerdaran si passeu pel corral. Induir (algú) a intervenir en algun negoci o afer intricat, perillós, complicat, etc. Enredar-se en un negoci o un afer intricat, perillós, etc. Hi estava d'acord però no es volia emmerdar en aquell afer. [...]
