Perquè un text sigui clar i fàcilment comprensible, l'ús que es fa de les abreviacions (abreviatures, siglesi símbols) ha de ser molt mesurat i, en tots els casos, coherent i pertinent. Per aquest motiu, hi ha una sèrie de criterisgenerals que ajuden a trobar el punt d'equilibri entre la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteix el pronom reflexiu o recíproc quan, no seguint-lo un segon pronom feble, va immediatament darrere un verb terminat en una vocal altra que u. Asseure's. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteix el pronom reflexiu o recíproc feble davant un verb començat en vocal o h o davant un dels pronoms hi i ho. S'asseu. S'hi posa. S'ho emporta. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteixen els articles es i so en singular davant un nom, un adjectiu o un participi que comencen en vocal o en h. S'ase. Estiuegen a s'Agaró. Fa s'estufat amb tothom. Escriu amb s'altre llapis. Forma que, amb comptades excepcions, revesteix l'article femení sa en singular [...]
Forma prefixada que indica la configuració d'un centre quiral quan en aplicar les regles de Cahn-Ingold-Prelog els substituents es mostren en sentit antihorari segons la seva prioritat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Doldre's, amb algú, de la pena que l'afligeix. Em condolc amb vosaltres d'aquesta desgràcia. Expressar el sentiment que hom té per la pena d'algú altre. En parlar de la situació social, ell sempre es condol dels pobres. [...]