FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
comportament social. Nen, que no t'han educat, a casa? Desenvolupar i perfeccionar (una capacitat o una qualitat). Educar el gust artístic. Educar l'oïda dels estudiants de música. Educar la voluntat. Acostumar (un animal) a actuar d'una manera determinada. Educar un gos. Habituar (un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
mòduls de comportament o els trets de personalitat no atribuïbles a la influència exclusiva de l'herència genètica. aprenentatge significatiu Aprenentatge en què l'alumnat relaciona els nous coneixements amb els coneixements previs. Període de temps en què s'aprèn [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
situació compromesa. Una pregunta compromesa. El teu comportament en públic era compromès i de vegades arriscat. Havia pogut escoltar secrets d'estat i converses compromeses. Que manifesta un compromís polític o ideològic. Durant la dictadura va adoptar una actitud molt [...]
En català es pot fer servir la locució preposicional a jutjar per, que indica segons el que mostra o aparenta un fet o un indici. Per exemple:
A jutjar pel seu comportament, diria que s'ha barallat amb els fills un altre cop.
[...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que mereix respecte i estima per les seves qualitats o el seu comportament. És un home digne, honorable. Un magistrat digne. Una conducta digna. Una resposta digna. Que mereix alguna cosa en sentit favorable o desfavorable. És un home digne de respecte. Una conducta digna d'elogis. No [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
personalitat. Organització dinàmica i integradora dels components psicològics i biològics de l'individu humà, tant en les seves característiques diferencials permanents com en les seves pròpies modalitats de comportament. personalitat social Conjunt de trets de la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
voluntat i de les facultats (d'altri), influir poderosament en el seu comportament. Ésser posseït pel dimoni. Posseït per una passió. Tenir relacions sexuals (amb algú). Saber-se dominar a si mateix, refrenar els propis impulsos, les pròpies passions. Estava a punt de fer [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
electrònica Estudi del comportament dels electrons i dels feixos electrònics sota la influència dels camps elèctrics i magnètics, especialment per a l'aplicació a la concentració i la desviació de feixos electrònics, en lloc de feixos lluminosos. Relatiu o pertanyent a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
el comportament, en relació amb una persona o un grup social per raó d'una diferència de condició social existent. tenir algú a distància Impedir-li d'acostar-se. tenir algú a distància No permetre-li de familiaritzar-se. [...]
