Cerca

Resultats de la cerca bàsica: 145.147

151. canibalesc -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Propi de caníbals. [...]
152. carnavalesc -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Propi de carnaval. [...]
153. formentós -osa
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Propi del forment. [...]
154. fulmini -ínia
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Propi del llamp. [...]
155. encasada
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bunyol gros de crosta endurida, de pasta fina i molt dolça, i amb crema a dins, propi de Barcelona. [...]
156. Aprofita l'avinentesa i ves-te'n o Aprofita i ves-te'n?
Font Fitxes de l'Optimot
El verb aprofitar, amb el sentit d''emprar útilment', és transitiu i necessita un complement directe. Per exemple: Des que s'ha jubilat, aprofita el temps per viatjar. Aprofito l'ocasió per desitjar-vos bones vacances. Amb un sentit similar, també es fa servir el verb aprofitar sense complement [...]
157. Essa sorda i essa sonora / s i ss entre vocals
Font Fitxes de l'Optimot
El català distingeix entre el so de essa sorda (com la de sol, russa, cirera o adreça) i el so de la essa sonora (com la de Teresa, colze o zoo). Entre vocals, la grafia ss (essa doble) representa el so de la essa sorda: massa; i la grafia s (essa simple) representa el so de la essa sonora: cosa [...]
158. Timbres oberts i tancats de e i o tòniques sense accent
Font Fitxes de l'Optimot
La vocal e és oberta davant de ela, de erra vibrant seguida de vocal i de erra simple seguida de consonant (llevat que la consonant que segueix la erra simple sigui b, p o m). Així, es pronuncien amb e oberta les paraules següents: e oberta + l: arrel, cel, empelt, gel, mel, tela, Estel, Miquel [...]
159. topònims i gentilicis de la Comunitat Autònoma de Castella i Lleó
Font Fitxes de l'Optimot
El gentilici de la Comunitat Autònoma de Castella i Lleó és castellanolleonès -esa. Els gentilicis o formes per designar l'origen corresponents a les províncies i capitals de província de la Comunitat Autònoma de Castella i Lleó són els següents: Àvila: avilès -esa Burgos: de Burgos Lleó: lleonès [...]
160. maratonià -ana
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Propi d'una marató. Corredor especialitzat en la marató. Molt llarg i intens. Una reunió maratoniana. [...]
Pàgines  16 / 14.515 
<< Anterior  Pàgina  11  12  13  14  15  16  17  18  19  20  21  Següent >>