FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Guaitar d'una talaia estant. Observar, tractar de descobrir, amb la mirada. Adonar-se. No ens vam atalaiar de la seva arribada. Guardar (el bestiar). El gos atalaia les ovelles. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tallar arran el pèl, la llana, (a un animal), tondre. Esquilar un cavall, un gos. Esquilar les ovelles. Tallar arran el cabell (a algú). Deixar (algú) sense diners. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona molt alta i prima. Quin gànguil, aquest xicot! Si n'és, de llarg! La noia és rabassuda, però el seu germà és un gànguil. Sembla un gànguil. Gos llebrer. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer cessar d'estar fermat. Algú ha desfermat el gos. Cessar d'estar fermat. Hem sentit que els camells s'havien desfermat. L'aire de tramuntana es desferma a l'horabaixa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que excel·leix pel seu poder, alçària, tossa, bellesa, etc. Era un soberg minyó. El gos era alt i soberg. Que es capté altivament, tirànicament. Un amo soberg envers els seus criats. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Semblant a un gos. Grup de primats integrat per simis catarrins, grans i robustos, de musell allargat que recorda el dels gossos, i callositats isquiàtiques de colors vius. Individu d'aquest grup. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dispersar (la caça, els animals, la gent, etc.), fent-los formar grups dispersos. Aüixar . Esvalotar . La llocada s'escarota pel pas d'un gos. No us escaroteu per tan poca cosa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Expressió que evoca les raons de dos que tot el dia estan com gat i gos. Nyic-i-nyac . Estic tipa de sentir el nyec-nyec d'aquell parell. estar nyec-nyec Barallar-se . Sempre estan nyec-nyec. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que produeix tòfones. Aquest tros és el més tofoner del bosc. Indret on es crien tòfones. Que troba l'indret on hi ha tòfones guiat per l'olor. Un gos tofoner. Un porc tofoner. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a la veterinària. Ciència i art de curar les malalties dels animals. Persona que per professió o estudi es dedica a la veterinària. Ha portat el gos a casa del veterinari. [...]
