FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Avisar, assabentar, (algú) d'alguna cosa que li convé saber. El vaig advertir del perill que corria. Fer saber a algú (alguna cosa). Li vaig advertir el perill que corria. Ja va advertir-m'ho. Parar esment (en alguna cosa), adonar-se (d'alguna cosa). Ell no ha advertit les belleses d [...]
v tr [Se conjuga como: divertir] 1 [notar] advertir, constatar, adonar-se pron. No ha advertido las bellezas del paisaje, no ha advertit les belleses del paisatge. 2 [avisar] advertir, assenyalar, avisar, assabentar. Me ha advertido pequeños fallos, m'ha advertit petites fallades. 3 advertir [...]
v tr 1 [avisar] advertir, avisar, prevenir. El vaig advertir de (o li vaig advertir) la presència de llops, le advertí la (o de la) presencia de lobos. 2 [parar esment] advertir, notar. 3 [amonestar] advertir, amonestar. Prou l'advertim, però no en fa cas, bien le advertimos, pero ni caso. 4 [...]
El verb advertir amb el significat d''avisar' pot funcionar de dues maneres diferents:
'advertir algú d'alguna cosa': Convé advertir el noi del perill que corre.
'advertir a algú alguna cosa': Convé advertir al noi el perill que corre.
Així doncs, per substituir el complement que [...]