FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Oir 1. Sentir cantar algú. Sentir xiular el vent. Sentir gent que enraona. Sentir un tren que passa. Anar a sentir un sermó. sentir-hi Tenir el sentit de l'oïda. No hi sento sinó d'una orella. No hi sent: és sord. no sentir-lo ni el coll de la camisa No entendre'l [...]
amb alguns verbs que fan referència a un efecte perceptible (tocar, xiular, guixar, pudir, etc.), i amb verbs meteorològics (nevar, ploure...). Aquests adjectius, quan s'utilitzen adverbialment, a més de ser invariables, solen ser curts i d'ús habitual. Per exemple:
alt: La Maria salta alt
baix: En [...]
v intr 1 [con silbido] xiular. 2 [con claxon] tocar (o sonar) el clàxon (o la botzina). 3 fig i fam [marchar] rutllar, marxar. Esto no pita, això no rutlla. 4 salir pitando fig i fam sortir rabent (o disparat, o com un llamp). v tr 5 xiular. Pitar a un actor, xiular un actor. 6 esport [un árbitro [...]
Algunes de les onomatopeies que representen sons d'alguns amfibis i rèptils són les següents:
acció de cridar la granota, el gripau (amfibis): rauc, rac-rac
acció de xiular la serp (rèptil): sss
[...]