FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que tracta o comercia amb gèneres venedors. A l'Antic Règim, membre d'un estament que comprenia les professions lligades al comerç a l'engròs, els banquers i canviadors, els arrendadors d'imposicions i altres negociants. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mamífer perissodàctil de la família dels èquids, de color gris rogenc i una ratlla negra al dors, que viu a l'Àsia en petits ramats guiats per un mascle adult (Equus onager). Giny antic de tirar pedres. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Rompre l'amistat, el tracte personal. Ha renyit amb el seu millor amic, amb el seu antic company, amb el seu soci. Renyir amb la promesa. Eren molt amics, però van renyir. estar renyit amb algú Haver-hi renyit. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Individu d'un poble originari de Normandia que conquerí Anglaterra i s'hi establí. Relatiu o pertanyent als anglonormands. Dialecte del francès antic parlat a Normandia i trasplantat a Anglaterra durant la conquesta. Relatiu o pertanyent a l'anglonormand. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de rehabilitar; l'efecte. La rehabilitació del barri antic. Recuperació, mitjançant procediments adequats, d'una habilitat corporal normal que, a causa d'una malaltia o d'un traumatisme, s'havia perdut. Cancel·lació dels antecedents penals d'una persona. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Període històric que va del segle xiv al final del segle xvi. Moviment cultural impulsat, a partir del segle xiv a Itàlia i després arreu d'Europa, per a la recuperació de les idees i l'art antic grecoromà. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Individu d'un poble semita de l'antic Orient establert en el segle xi aC a l'oest d'Assíria. Relatiu o pertanyent als arameus. Llengües aramees. Poble arameu. Llengua semítica parlada pels arameus. Relatiu o pertanyent a l'arameu. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sovint usat referint-se a quelcom que està en oposició a allò que algú diu. Dius que és a fora, i casualment el vaig veure ahir a la Rambla. Per casualitat. Es van trobar casualment en un bar del barri antic. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Individu d'un antic poble germànic que en les primeres centúries del cristianisme envaí gran part de l'Imperi romà, la branca occidental del qual establí, a Hispània i a la Gàl·lia meridional, la monarquia visigòtica. Relatiu o pertanyent als gots. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que guarda el tresor d'una església, d'un museu, etc. Persona que guarda i administra els cabals d'una dependència pública, d'un banc, d'una associació, etc. tresorer reial Antic funcionari reial encarregat de l'erari reial. [...]
