FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Alterar (la moneda) posant-hi més coure que el de llei. Especular aprofitant els desequilibris en els canvis monetaris i especialment entre les monedes de billó i les d'or i argent a l'època medieval. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer més fina (alguna cosa) llevant-ne allò que la impurifica. Refinar el sucre, l'oli. Refinar l'or, l'argent. Refinar el gas natural. Fer la destil·lació fraccionada (del petroli). Fer més delicat, més subtil (quelcom), llevar-ne tot allò que pot tenir de groller [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
; pes atòmic, 107,87). Conjunt d'objectes d'argent treballat. Era un tresor compost d'or, argent i joies. argent viu Mercuri. semblar un argent viu [o ésser un argent viu] No estar quiet, bellugar-se contínuament. En heràld., metall argentat o blanc. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Matèria colorant vermella, de fórmula C16H8Br2O2, que els antics treien del múrex. Color vermell fosc tirant a morat. Un cel porpra. porpra de Cassi Matèria colorant purpúria, que conté or, usada en la pintura de la porcellana i del vidre. Vestit tenyit de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Moneda d'or pròpia d'alguns països musulmans que pesa aproximadament 4 grams i fou iniciada al segle vii. Unitat monetària d'Algèria, Jordània, Líbia i altres països àrabs i de l'antiga Iugoslàvia. Moneda d'un dinar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conferit amb la naixença, nat amb un mateix, no adquirit. Les qualitats natives d'un individu. No preparat artificialment. En quím., que es presenta no combinat en la naturalesa. Or natiu. Argent natiu. Natal, nadiu. El país natiu. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vernís transparent tenyit de color groguenc que, aplicat al damunt d'una superfície metàl·lica brunyida o mat d'estany, d'argent, d'alumini, d'acer o de qualsevol altre metall de color similar, els acoloreix de manera que semblin d'or. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Separar completament. No sap departir ver de fals. Departir l'or de l'argent. A Bulgària, el grup dels liberals es departia en tres faccions. Ell s'ha departit de la seva prudència habitual. Departir-se de l'estimada. Conversar1. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dipòsit detrític de sorra o de grava que conté partícules de minerals, palletes d'or i d'altres minerals preciosos com el diamant, provinents d'un jaciment alterat prèviament per l'erosió. Paratge de la mar on abunda la pesca. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Faixa o cinta ornada amb brodats, pedres precioses, etc., amb què els sobirans se cenyeixen el cap. Una diadema d'or. Corona 1 1. Adornament que consisteix ordinàriament en un cercle flexible que cenyeix el cap i manté els cabells a lloc. [...]
