FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Natural de Florència. Relatiu o pertanyent a Florència o als seus habitants. Dialecte toscà que és la base principal de l'italià actual. Relatiu o pertanyent al florentí. Teixit de seda amb trama de filadís i lligament de tafetà. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Amb brodats d'or o d'argent. Teixit en la fabricació del qual entren fils d'argent o d'or o d'ambdós metalls, especialment teixit en què aquests fils formen una decoració sobre una tela de base de seda. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mocador femení de llana, de cotó o de seda que, plegat en diagonal, es porta al cap o al coll. Treball de ganxet o de punt que serveix, en la indumentària femenina, per a posar damunt les espatlles com a abric o adorn. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de cucs de seda que ocupen una andana. Descàrrega de tota l'artilleria d'una banda d'un vaixell. Reprensió dura i severa. Noi, quina andanada t'ha engegat! Filada formada per pannes de suro, posades l'una sobre l'altra, en apilar-les. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Soroll, brogit, continuat. La fressa de les fulles agitades pel vent. La fressa de l'aigua del torrent. Sentir fressa. Fer fressa. La fressa dels cucs de seda quan mengen. Senyals que una bèstia deixa per on ha passat. Trobar la fressa d'un conill. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sotmetre a condicions. Han condicionat el vot de l'assemblea. Donar certa condició (a alguna cosa), disposar-la o preparar-la en certes condicions. Condicionar mercaderies per al seu transport. Determinar la proporció d'humitat que conté (la seda, la llana, el cotó, etc.), i [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que adreça. Estri per a adreçar o rectificar moles. Màquina per a adreçar peces o barres. passar per l'adreçador Sotmetre's a una imposició. Operari que adreçava robes de seda de tota mena i també peces de lli per a les valones i les gorgeres. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fibra tèxtil d'origen natural procedent de les fulles d'atzavara. Teixit d'ordit de pèl de cabra i tramat de cotó, llustrós, usat per a folres de mànigues en els vestits d'home. pita esponja Roba de seda rentable, teixida en cru, amb lligat de plana. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dona jove. Dona soltera. Tractament de cortesia aplicat a una noia, a una dona empleada en un establiment, en una administració, etc. Senyoreta, em pot despatxar, si us plau? Aranya de vidre de les màquines de debanar i doblar la seda. Mallerenga cuallarga. Donzella 1. Llenega [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lligadura de malla de seda amb una borla a la punta. Planta herbàcia de la família de les resedàcies, de fulles pinnatipartides, flors d'un groc pàl·lid en raïms, i fruit en càpsula amb tres dents, que es fa a les vores de camins i en llocs ruderals (Reseda lutea [...]
