FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Banda de llana blanca que s'adaptava al voltant del cap amb dues cintes als costats, i era emblema d'inviolabilitat o signe de la dignitat sacerdotal. Cintes que pengen de la mitra. Mitra 2 1 . Presumpció, vanitat. Vestia i parlava amb ínfules de savi i de potentat. Què són [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dignitat o autoritat del poder sobirà. Actuava amb la majestat d'un déu. Grandesa que inspira el respecte, la reverència. La majestat del seu aspecte. Tractament donat als emperadors i als reis. Sa Majestat Jordi V. En honor de Sa Majestat la reina Violant d'Hongria. Imatge de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sotmès a la gravetat. Els cossos greus. Les lleis de la caiguda dels greus. De molta importància negativa. Una malaltia greu. Una ferida greu. Perill greu. Un dany greu. Un delicte greu. Que té, que revela, una gran dignitat, una extrema serietat. L'avi era un home greu, que [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'acusat. Deposar davant el jutge. Destituir, despullar (algú) d'una magistratura, d'una dignitat, d'un càrrec. Era un tirà i, per tant, digne d'ésser deposat. Deposar un rei, un emperador. Tots els funcionaris foren deposats. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar en possessió d'un càrrec o dignitat. Posar (algú o alguna cosa) en el lloc que li és destinat o reservat. Els forasters, els hem instal·lats al segon pis. Instal·lar els seus llibres, els seus mobles. Establir-se, acomodar-se en un lloc. Ens instal·larem a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En l'antiga Roma, persona que pertanyia a la classe noble. Persona que pertanyia a un orde de noblesa fundat per l'emperador romà Constantí el Gran, dignitat que era la primera després de la imperial. Noble hereditari en les repúbliques medievals italianes. Relatiu o pertanyent [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dignitat de príncep. Aspirar al principat. Territori subjecte a la sobirania d'un príncep, especialment petit estat el sobirà del qual porta el títol de príncep. El Principat de Mònaco. [usat generalment en pl.] En angelologia tradicional cristiana, àngel que [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
castedat. Servar la dignitat. de servar Que es conserva una llarga temporada sense podrir-se o tornar-se dolent. Fruita de servar. Tomàquets de servar. Tenir fort (alguna cosa) perquè no sigui emportada. Servar una corda. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bastó que té el cap gros i rodó. Clava. Maça que es porta com a insígnia de dignitat. Bastó cilíndric d'uns 50 centímetres de llargària mínima emprat per la policia com a arma. En el joc de parells i senars, el dit gros. Culata o part [...]
