FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
escrit, etc., fet pel censor. Dictamen emès pel censor. Exercici del control i de la repressió dels continguts dels missatges fets públics a través dels diferents mitjans de comunicació. En l'antiga Roma, càrrec o dignitat de censor. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sacre Imperi Romanogermànic que gaudia de la dignitat electoral o privilegi d'elegir emperador. El qui és el primer, el cap. El príncep del Senat a Roma. Els cardenals són els prínceps de l'Església. Sant Pau i sant Pere, els prínceps dels apòstols. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
cavalleria. Cavalleria errant. Dignitat, posició, característiques del cavaller. Esperit, usos, pràctiques, dels cavallers. Cavalleria no està en cavall ni en armes, ans està en cavaller. Fet heroic, galant, exercici o acte de destresa propi d'un cavaller. Fer algú [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Portar el propi desig a l'obtenció d'alguna cosa. Aspira a casar-s'hi. Aspirar a un càrrec, a una dignitat. Atreure als pulmons (l'aire exterior, un gas, una substància difosa en l'aire). Aspirar el fum del cigar. Aspirar un perfum. Aspirar amb una bomba l'aigua d'un pou [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
porpra, especialment el portat com a emblema d'autoritat, especialment el portat pels emperadors romans i bizantins, pels cardenals. Dignitat imperial, cardenalícia. En heràld., esmalt neutre de coloració entre el violeta i el morat. Púrpura 2. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
càrrec). Va revestir la dignitat episcopal. Conferir (un càrrec). Prendre (una forma especial). Revestir la forma humana. Cobrir (alguna cosa) per protegir-la, per realçar-la. El plomatge que revesteix el cos dels ocells. Un mur que van revestir de marbre. Revestir-se els prats de verdor. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Actitud mental, coneixença, desvetllada per la sensació. Tenir algú el sentiment de la seva feblesa. Tenir el sentiment de l'art. Tenir el sentiment de la pròpia dignitat. Disposició emocional envers una cosa. Tenir, nodrir, un sentiment d'odi, d'aversió, d'enveja [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
intenció (de fer una cosa). Jo em proposo resoldre-ho. Què es proposa fent això? Indicar (algú) com a idoni per a un càrrec o una funció. Proposar algú per a un càrrec, per a un grau, per a una dignitat. Proposar una prova en un procediment judicial o administratiu. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Destituir del seu grau o dignitat. Degradar un militar. Degradar un magistrat. Portar (algú) a un nivell moral molt baix, envilir. El vici degrada l'home. Pobre home, la beguda l'ha degradat. Arribar a un nivell moral molt baix, envilir-se. S'ha degradat freqüentant aquells ambients [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. vendre cara la vida Morir matant o ferint els propis enemics. Renunciar (a un dret), sacrificar (un bé d'ordre moral), acordar o cedir (una cosa), per un interès material. Vendre algú el seu vot. Vendre's l'honra, la dignitat, el cos. Vendre favors, recomanacions, càrrecs. vendre [...]
