Família de serps caracteritzades pel fet de posseir una fossa sensorial peculiar entre l'orifici nasal i l'ull. Totes són verinoses. El gènere més conegut és el cròtal (Crotalus sp) o serp de cascavell. [...]
Serp mitològica que es mossega la cua formant un cercle perfecte amb el seu cos, sense principi ni final, interpretada sovint com a símbol de l'eternitat, l'etern retorn i la ciclicitat del temps. [...]
m 1 fig [persona que gallea] gall. Es el gallito de la clase, és el gall de la classe. 2 amer entom [caballito del diablo] espiadimonis, cavall de serp. 3 gallito del rey ict [budión] bavosa, dormilega. [...]
Icterícia produïda per substàncies que agredeixen el fetge o les vies biliars; tals són el fòsfor, el tetraclorur de carboni, l'anhídrid arsenós, l'àcid pícric, el verí de serp i moltes d'altres. S'hi pot afegir la icterícia iatrogènica. [...]
Varietat d'alopècia areata de mal pronòstic, en la qual les plaques alopèciques conflueixen i abasten el cuir cabellut de les regions temporal i occipital. La comparació amb l'aspecte que pugui oferir una serp (rèptil del subordre dels ofidis) és molt fantasiosa. [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
Que viu en l'aigua o prop de l'aigua. aqüícola fluviàtil, que viu a les vores dels rius. d'aigua. Lliris d'aigua. Una serp d'aigua. lacustre, que creix en els llacs. Plantes lacustres. marío de mar. Plantes marines. Una serp de mar. Ant. Terrestre. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
clapejat clapissat llentillós(≠ llantiós), amb claps en forma de llentilla o llentia. pigallat ditejat jaspiat serpentí, clapat a semblança d'una pell de serp. Marbre serpentí. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
