FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Núvol alt que, juntament amb altres de la mateixa espècie, integra un banc de núvols de color blanc, format per elements d'un diàmetre inferior a 1° disposats regularment, i compost quasi exclusivament per cristalls de glaç. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Banc llarg amb respatller ample. Asseguts a l'escó, prop de la llar. Lloc d'un parlament on s'asseuen els parlamentaris. Els escons dels diputats. Representació obtinguda en unes eleccions. La dreta ha perdut molts escons. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
l'Atlàntic i és molt apreciat com a aliment (Gadus morhua). Peça de fusta que, en els bots, uneix l'orla a la coberta o al banc, i serveix per a reforçar el costat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bossa petita, de butxaca, en forma de llibre amb diversos departaments per a dur-hi bitllets de banc i, sovint, targetes de crèdit i altres documents. Li van regalar una bitlletera de pell. Portava la bitlletera a l'infern de l'americana. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que depèn d'un altre establiment més important i és situat generalment en una altra localitat o lluny d'aquell. Establiment sucursal. La sucursal del Banc d'Espanya a Barcelona. Una casa que té sucursals a totes les ciutats de Catalunya. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Propi de les persones o de les coses del camp. Maneres rústiques. Fet amb pedres, fustes, etc., poc o no gens treballades. Un banc rústic. Una barana rústica. en rústica Amb cobertes de paper o de cartolina. Un llibre, un volum, enquadernat en rústica. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Seient per a una sola persona, semblant a un tamboret lleugerament allargassat, que pot tenir braços i respatller, generalment de poca alçària. En una embarcació, banc estret situat a popa, on s'asseu el patró. Banc on seuen l'entrenador i els jugadors de reserva d'un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part superior d'una columna que corona el fust i sobre la qual reposa l'arquitrau. Un capitell dòric, corinti, jònic. Banc consistent generalment en una post amb quatre petges, que serveix per a armar cadafals, llits, taules, etc. Amb quatre posts i un parell de capitells, armarem una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Algú, estar sobre un suport qualsevol de manera que el seu cos descansi sobre l'extremitat inferoposterior del tronc, estar assegut. Seure en un banc. Seure un infant a la falda de la mare. Si esteu cansat, seieu una estona. No podreu seure: ja no trobareu cadires. Seure a terra. [...]