Element originari de la barra fixa que consisteix a fer un molí endavant o enrere, fer un mortal endavant amb les cames obertes en posició carpada i acabar en suspensió. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una cosa, atènyer el punt més alt en grandària, força, poder, rang, etc. L'estel que estudiem culmina a tal hora. Acabar satisfactòriament. Aquesta última obra culmina la feina de tota una vida. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de predisposar. Gràcies a la predisposició dels seus professors va acabar la carrera. Inclinació prèvia. Per a fer aquesta feina, et falta predisposició. De ben petita ja tenia predisposició per al violí. [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 llorejar(amb llorer) aureolar(amb una aurèola) nimbar(amb un nimbe, com les imatges de sants) Ant. Descoronar. 2 Fig. acabar. 3 premiar. 4 podar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
Alguns verbs de la tercera conjugació (acabats en -ir) es poden conjugar indistintament com a incoatius, és a dir, amb l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-) en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu, o bé com a purs [...]
entossudir-se en una cosa
El verb entossudir-se, que és intransitiu pronominal i significa 'mantenir-se ferm en una resolució, un propòsit, una opinió, etc.', regeix la preposició en. Per exemple:
S'ha entossudit en una proposta que no té ni cap ni peus.
S'entossudeix en la seva actitud.
[...]
L'expressió fer-se amb vol dir 'tractar-se amb algú'. Exemple: No ens fem, és a dir, no ens tractem.
En canvi, no té el significat d''apoderar-se' o 'aconseguir'. Així doncs, en comptes de dir:
S'ha fet amb el poder
S'ha fet amb les proves
No ha pogut fer-se amb totes les accions de l'empresa [...]
Els mots hem, em i amb, malgrat que en un context oral poden tenir una pronúncia similar, tenen usos i significats diferents. Per tant, cal fer servir l'un o l'altre segons el context:
hem
La forma hem és l'auxiliar d'un temps compost, la primera persona del plural del perfet d'indicatiu, i [...]
Els verbs següents tenen dues formes d'infinitiu:
cabre o caber
caldre o caler
doldre o doler
valdre o valer
Pel que fa als verbs acabats en -valer, malgrat que poden tenir també les dues formes d'infinitiu (equivaler o equivaldre, prevaler o prevaldre, etc.), és preferible fer servir la form [...]
Les formes un, una davant d'un numeral cardinal expressen una idea d'aproximació, per sobre o per sota de la quantitat que expressa el numeral. Per exemple:
Fa uns vint minuts que ha arribat.
Va collir unes deu taronges de l'arbre.
Deu tenir uns quaranta anys.
Font: Gramàtica de la llengua [...]