FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cop donat amb una corda. Conjunt de coses penjades o subjectades amb una corda. Traca penjada de banda a banda d'una plaça o d'un carrer. La cordada és el plat fort de les festes majors. Conjunt de persones o d'animals lligats a una corda. Una cordada de presos. Menava una cordada de muls [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que està situat a prop. Dues nacions veïnes. La veïna ciutat de Badalona. Una casa veïna al palau. Persona que habita en un mateix municipi, barri o casa que una altra. Els veïns d'un carrer. Som veïns: ell viu al primer pis i jo al terç. Persona que té [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cinc més un. Un nen de sis anys. Nombre natural que segueix el cinc, 6. Tres més tres fan sis. El que fa sis en una sèrie numerada. El quilòmetre 6. El dia 6 del mes. Viu al 6 del carrer Balmes. Ha sortit el 6. Xifra que correspon al nombre sis. Posa-hi un 6. sempre hi [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
setmana entrant. Part entrant. Plat que se serveix a taula, llevat de l'olla o bullit. Per dinar mengem escudella, carn d'olla i dos entrants. Primer plat d'un àpat. Començarem el dinar amb un entrant lleuger. a l'entrant A l'entrada. A l'entrant del carrer. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té relativament molt poca amplària. Un carrer estret. Passar per un forat molt estret. Aquesta cinta és massa estreta: la voldria més ampla. Que indica poca amplitud de criteri, poca comprensió de la realitat. Té un cervell estret i no accepta cap idea renovadora [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Acció o moment de passar. Sortiren a veure el passant dels músics pel carrer. En tecnol., que travessa totalment una peça i sobresurt per l'altre costat, s'aplica a un caragol o a un element semblant. En heràld., que té l'actitud de caminar. Una guineu passant. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sis vegades deu, cinquanta-nou més un. L'hora té seixanta minuts. Nombre natural que segueix el cinquanta-nou, 60. Trenta i trenta fan seixanta. El que fa seixanta en una sèrie numerada. La pàgina 60. Viu al 60 del carrer Major. Xifra que correspon al nombre seixanta. Que [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
punts amb una agulla. Lligar (diverses coses) disposant-les en fila. Agafar tot dret (un camí). Van enfilar el carrer que duia a la plaça major. Enfilar pel carrer. L'aigua va enfilar pel camí de l'esquerra. Pujar en un lloc alt i dificultós valent-se alhora dels peus i de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aclarir un xarop, un suc, una salsa. Aclarir un bosc. Aclarir el brancatge d'un arbre. Aclarir un arbre, un cep. Aclarir els cabells, la barba. Manar fer lloc (en un espai o en un indret). Aclarir el carrer. Fer més clarivident. Aclarir la vista. Aclarir l'enteniment. Esbrinar 2 . S'ha d'aclarir [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer més ample, més dilatat. Eixamplar un carrer. Eixamplar una finestra. Eixamplar un vestit, les mànigues d'un vestit, les botes. Eixamplar un territori, un domini. Eixamplar el cercle dels seus coneixements. Esdevenir més ample, més dilatat. Allà el riu s'eixampla [...]
