FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cullera grossa, plana i amb forats amb què se separa l'escuma del brou o qualsevol altre líquid. Cullera amb què el fonedor treu l'escòria que sura a la superfície d'un metall en fusió. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de peixos osteïctis, de cos oblong i moderadament comprimit, cap de perfil arrodonit, una sola aleta dorsal, aletes ventrals situades sota les pectorals, de grandària mitjana o grossa, que inclou el trotllo. Individu d'aquesta família. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família d'ocells pescadors, de l'ordre dels pelecaniformes, molt nedadors i capbussadors, de mida grossa, amb una gran bossa membranosa sota el maxil·lar inferior i la gola, a la qual pertany el pelicà. Individu d'aquesta família. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Clau curt amb la cabota grossa, plana o semiesfèrica. Petit cos, com una espina, que es troba a l'interior d'una substància llevant-ne l'homogeneïtat. Espina de fusta a l'interior del suro. Defecte 3. En tot trobes tatxa. [...]
