FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Oleoresina de consistència sòlida i tova, de color groguenc més o menys fosc i d'olor aromàtica, que s'obté de diferents arbres exòtics de les famílies de les burseràcies i de les rutàcies, emprada en l'elaboració de vernissos i de laques, en [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, gros, generalment asimètric, de pela gruixuda sovint vermellosa o groguenca i polpa de color variable entre el groc i el vermell, tova, aromàtica i dolça. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bolet del gènere Collybia, de l'ordre de les tricolomatals, de peu tenaç. col·líbia llefiscosa Col·líbia de barret brunenc, de tacte de mantega i de cama tova i dilatada a la base (Collybia butyracea). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
La part més interna d'alguns òrgans o d'algunes estructures. Prolongació de l'encèfal que ocupa el conducte vertebral des del forat occipital fins a la regió lumbar. Substància tova, vascular, que omple les cavitats de la major part dels ossos. medul·la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Substància gomosa, semblant al cautxú, que s'obté d'un arbre de la família de les sapotàcies (Palaquium gutta), la qual, a la temperatura de l'aigua bullent, esdevé tova i capaç de prendre qualsevol forma, que conserva tenaçment quan és freda, usada [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sentit amb què es perceben la pressió o la tracció exercides sobre la pell o una mucosa i es coneixen la forma i les dimensions dels objectes, les condicions de llur superfície: aspra o llisa, dura o tova, etc. El sentit del tacte. Amb aquestes durícies he mig perdut el [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bolet del gènere Suillus, de l'ordre de les boletals, d'himeni en tubs, barret típicament viscós i carn tova, que es corca fàcilment. Molleric de barret brunenc, de carn blanca o groga, aromàtica, i de cama amb granulacions brunes i fines, freqüent a les pinedes [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Infructescència de la figuera, especialment la que ve al començament de la tardor, de forma de pera, tova i vermellosa de dins, amb innombrables fruits petitíssims, i coberta d'una pell verdosa, morada o negra. Figues de Fraga, d'Esmirna. Figues de coll llarg o de coll de dama [...]
