Resultats de la cerca frase exacta: 75

11. desconvenir
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dues persones o coses, no convenir entre elles. Els cristians i els jueus i els sarraïns es desacordaven, es desconvenien.  [...]
12. consonar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Formar consonància. La poesia tradicional es basa en paraules que consonen. Estar d'acord, convenir. Aquestes maneres arrogants no consonen amb la seva pobresa. [...]
13. conveniència
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fet de convenir alguna cosa a algú, utilitat. Ara veus la conveniència de fer el que et deia. Allò que convé a algú, que li calia. Tothom cerca la seva conveniència. [...]
14. contractar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estipular, fer, un contracte (amb algú) que l'obliga a prestar un servei, a executar alguna cosa. Em van contractar per hores. Convenir (la prestació d'un servei, l'execució d'una cosa, el compromís de no fer una cosa, etc.) mitjançant un contracte. Van contractar un servei [...]
15. escaure
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Allò que hom fa, anar bé, convenir, amb la seva manera d'ésser, la seva posició social, la seva edat, etc. A vós, no us escau de fer aquestes coses. Tan gran, ja no li escau de fer bogeries. Un vestit, un adorn, un color, etc., ésser adequat a algú o per a [...]
16. convenció
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de convenir o concórrer. Assemblea política extraordinària reunida per fer una constitució o modificar-la. Assemblea política. Reunió de persones d'una mateixa professió o de quadres d'una empresa per tractar afers professionals. Convinença . [...]
17. autonomia
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
poden convenir lliurement les seves relacions. Interval màxim de temps o d'espai durant el qual un vehicle aeri, aquàtic o terrestre pot funcionar sense proveir-se de combustible. Relació que hom dona entre dos termes d'un paradigma lingüístic quan l'existència de l'un no [...]
18. restar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Per mi no resti: si creu que s'ha de fer, faci-ho. restar en Convenir, acordar. Vam restar que ens veuríem cada divendres. D'una quantitat, treure'n (una part), operar una subtracció. De vuit restar-ne tres. L'operació de restar. En alguns jocs de pilota, tornar (la pilota tirada per [...]
19. quadrar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
posar (un cavall, un brau) amb les quatre extremitats paral·leles. El cavall o el brau, quedar-se quiet amb les quatre extremitats paral·leles. Una cosa, ajustar-se o conformar-se amb una altra. Això no quadra amb el que m'has dit. Convenir a un propòsit, a un desig. Això [...]
20. Usos del verb celebrar / celebrar un contracte o concertar un contracte?
Font Fitxes de l'Optimot
. Celebrarem una darrera reunió per prendre els acords definitius. Per fer referència al fet de fer un contracte amb algú o contractar algú, no és adequat el verb celebrar. Així doncs, si es tracta d'arribar a un acord de voluntats, es pot parlar de concertar, convenir, atorgar, acordar, estipular [...]
Pàgines  2 / 8 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4  5  6  7  8  Següent >>