FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que dona al mot al qual s'uneix el valor d'expressió d'afecte, de simpatia o de familiaritat, s'aplica a alguns afixos. Mot, propi o comú, usat amb caràcter afectuós, familiar o eufemístic. El nom Pep és un hipocorístic. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a un acròstic. Versos acròstics. Composició poètica en què les lletres que ocupen determinats llocs formen un mot, una frase. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma sufixada del mot gr. trópos, 'gir'. Ex.: zoòtrop. Forma sufixada del mot gr. trópos, 'caràcter', 'propietat inherent'. Ex.: al·lòtrop, azeòtrop. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma prefixada del mot gr. khlorós, 'verd clar'. Ex.: clorofil·la, clorosi, clorènquima. Forma prefixada del mot clor. Ex.: cloroacètic, cloroplatínic, cloroacetona, clorobenzè, cloramina. [...]