FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que transcendeix. Relatiu o pertanyent a la transcendència. Que intel·lectualment o moralment ateny una gran altura. Transcendental 1 . Que se situa més enllà d'una determinada esfera i no és de la mateixa naturalesa. La realitat és transcendent al coneixement. Que [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
realitat visible com a símbols o representacions d'una realitat essencial, oculta, a la qual s'accedeix per la intuïció més que no pel coneixement racional. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Coneixement defectuós de la realitat. error de dret Error en què la ignorància o el coneixement inexacte afecta una norma jurídica. error de fet Error en què la ignorància o el coneixement inexacte afecta un fet, una cosa o una persona que no és una norma jurídica. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arribada fins a un lloc, fins a una persona. El vestíbul dona accés al teatre. Porta d'accés a la platea. No tenir accés prop del ministre. Home de fàcil accés. Tenir accés a les dignitats. Possibilitat d'una persona o d'un grup d'accedir a un coneixement, de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Doctrina filosòfica que, sense negar que els sentits proporcionen informació, considera que la raó és l'única font de veritable coneixement. Doctrina segons la qual, en religió, cal guiar-se només per la raó, amb exclusió de la revelació. Moviment [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'anunciar; l'efecte. Avís mitjançant el qual és posada alguna cosa en coneixement del públic. La plana d'anuncis del periòdic. Anunci de defunció, de casament. Discurs persuasiu breu presentat al públic consumidor que crida la seva atenció sobre [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Facultat de judicar el valor de les coses. Secció d'una universitat a la qual correspon una branca general del coneixement. Facultat de medicina, de farmàcia, de ciències, de filologia, de dret, de teologia. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cessar de viure. Tots hem de morir. Morir jove. Morir d'una desgràcia, d'un accident. Morir amb tot el coneixement. Morir ofegat, cremat. Morir de vellesa, de fam. No viurà gaire: es morirà aviat. Aquests presseguers es moren tots. Ésser afectat per alguna cosa d'una manera [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mostrar com amb el dit. Indiqueu-me el camí que he de fer. Li varen indicar la gent que li calia anar a trobar. Orientar en el coneixement (d'una cosa). Ésser signe (d'alguna cosa). L'altura del mercuri en el termòmetre indica la temperatura. Aquests núvols indiquen mal [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estudi metòdic i crític de la realitat, el coneixement i l'acció, que aspira a donar-ne l'explicació darrera i a orientar la vida humana. Sistema filosòfic. La filosofia d'Aristòtil. filosofia crítica Criticisme 2 . filosofia positiva Positivisme 2 . filosofia [...]
