FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pista 1. Seguir el rastre d'un conill. Vestigi 1. No n'ha quedat ni rastre. rastre foliar Feix conductor que, en les plantes vasculars, se separa de l'estela i es dirigeix a la fulla. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part anterior del pit, especialment les mamelles. Portava la pitrera nua. Espai entre el pit i l'abrigall que el cobreix. Portava el conill amagat a la pitrera. Part anterior de la camisa o d'una altra peça. Pitrera emmidonada. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Soroll, brogit, continuat. La fressa de les fulles agitades pel vent. La fressa de l'aigua del torrent. Sentir fressa. Fer fressa. La fressa dels cucs de seda quan mengen. Senyals que una bèstia deixa per on ha passat. Trobar la fressa d'un conill. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Orins. amb els pixats al ventre Desprevingut. La notícia ens ha agafat a tots amb els pixats al ventre. pixat de conill Taca pudent del suro, produïda per haver-hi tocat el suc que raja d'una nafra. pixat de corc Taca que sol deixar el corc del suro. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tercer pel seu lloc, pel seu rang. El tercer ris o faixa de botafions de la vela llatina. Ris o porció de la superfície d'una vela llatina. La vela tercera de tres que en portava una nau. L'artimó, la mitjana i el tercerol. Conill que encara no ha aconseguit l'edat adulta. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llevar l'escorxa o escorça (a un arbre). Ja escorxen els suros. Llevar la pell (a algú, a algun animal). L'han escorxat de viu en viu. Escorxar un conill. He caigut i m'he escorxat els palmells de les mans. Acanar 2. L'aigua corrent, arrencar la capa superficial (d'un terreny, d'un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mamífer carnívor de la família dels mustèlids, petit, de cos llarg i flexible, de pèl gris, emprat en la caça del conill (Mustela putorius furo). Persona que pertot es fica, que tot ho esbrina. Peix de diferents espècies del gènere Gaidropsarus, de la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
però amb els apotecis en forma de copa irregular i oberts lateralment, lleugerament pedunculats (Otidea onotica). orella d'ase Trompeta 3 1. orella de burro Gírgola 1. orella de burro Trompeta 3 1. orella de castanyer Fetge de vaca b). orella de conill Tassa de bruc. orella [...]
