FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
L'aigua, l'aire, el glaç, etc., dipositar (les matèries sòlides que transporten) formant un sediment. Aquestes roques són els materials que es van sedimentar al fons d'un mar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Disposar (el foc) de manera que, dificultant l'accés de l'aire, cremi amb ben poca intensitat, somortament, sense flama. Acugula el foc, que no es gasti en va la fogonada. El foc, cremar somortament, mig apagar-se per insuficiència d'aire. Bufaven el foc amb delit, com si tinguessin por [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tècnica de l'estudi, el disseny i la construcció d'aeronaus i altres aparells que es desplacen per l'aire. Ciència que estudia les aplicacions de l'aire en la indústria. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En una àrea volcànica, fumarola de temperatura entre 100 i 300 °C, composta de vapor d'aigua, àcid bòric i gasos sulfurosos, que, en contacte amb l'aire, forma sofre groc. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Suspensió col·loidal de partícules líquides o sòlides en un gas, especialment en l'aire, que sedimenta molt lentament. Partícula sòlida o gota líquida que es troba en suspensió a l'atmosfera. Esprai. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Instrument per a mesurar la humitat de l'aire, format per dos termòmetres, un dels quals té el dipòsit sec i l'altre mullat, cobert per una fina pel·lícula d'aigua pura. [...]
