FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ornament que es porta a l'orella. Placa de plàstic o metall posada a l'orella del bestiar per a identificar-lo. Persona pesada, enfadosa, que hom no es pot treure de sobre. Persona poc recomanable. Penjoll de dues o més cireres. Apèndix de pell que tenen a la part anterior [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Punxar amb la burxa i, per extensió, amb qualsevol instrument o arma de punxa. Remenar (el foc) amb la burxa. Incitar (algú) a descobrir, a revelar, quelcom. Agullonar, atiar. burxar l'orella a algú Instigar-lo a fer una acció contra algú altre. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part carnosa dels fruits o d'altres òrgans vegetals. La polpa d'un préssec. Part carnosa o molsuda d'un òrgan o d'una part del cos. Polpa de l'orella. Polpa dentària. Polpa cerebral. polpa dels dits Terminació carnosa dels dits. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En anat., petit sac o cavitat. utricle prostàtic Vesícula piriforme que ocupa el centre i la base de la pròstata. Òrgan de l'orella interna dels vertebrats, pertanyent al sentit de l'equilibri. Embolcall vesiculós de l'ovari, i posteriorment del fruit, dels càrexs. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Clos amb caminals intricats, que fan difícil, un cop dins, de trobar-ne la sortida. El laberint de Creta. Complicació inextricable. Entrecreuament de camins, de galeries d'una mina, etc. Conjunt de cavitats sinuoses que componen l'orella interna. Porció cortical del ronyó [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Eminència d'un os. apòfisi coracoide Apòfisi que es produeix a la vora superior de l'omòplat. apòfisi mastoide Apòfisi de l'os temporal situada darrere l'orella. Part superior engruixida de la seta d'algunes molses, a tocar de la càpsula. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sensació que produeix sobre certes parts del cos una successió ràpida de tocaments lleugers, que provoca la rialla i, si és continuada, una convulsió. Fer pessigolles sota l'aixella. Em feia pessigolles a l'orella amb un brot de romaní. tenir pessigolles Ésser [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tractar d'afectar agradablement amb demostracions d'afecte, reverència, etc. Afectar d'una manera agradable. Una llum que afalaga la vista. Un so que afalaga l'orella. Les lloances dels seus adoradors l'afalaguen. Alimentar, encoratjar, en algú, (l'orgull, la vanitat, una passió [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Caseta que sol haver-hi a les esglésies catòliques, amb un seient per al confessor i una obertura o finestreta per on el penitent des de fora pot dir la seva confessió a l'orella del sacerdot sense ésser sentit per ningú més. Llibre que ajuda a preparar la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça de metall consistent en un marc travessat per un eix proveït d'una o més pues fixat a un dels caps d'un cinturó, a l'orella d'una sabata, etc., i per on es fa passar l'altre cap, que resta subjecte per mitjà de la pua o pues. [...]
