FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té consciència de si mateix, de la seva condició, dels seus mèrits, etc. És conscient de les seves limitacions. Fet o dit amb ple coneixement. Paraules conscients i assenyades. Relatiu o pertanyent a la consciència. Part de l'estructura de la personalitat que [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Disposar segons una certa configuració. Ildefons Cerdà va contribuir d'una manera decisiva a configurar la Barcelona actual. La personalitat humana es configura a partir de les experiències viscudes. Constituir 2 1. Els dialectes que configuren el català occidental són [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
declaració. No fals ni falsificat. Retrat autèntic. Document atorgat per la personalitat que hi és expressada i en la data consignada. Que té una relació immediata amb la nota tònica. Nota autèntica. En els cants gregorià i bizantí, que comença el seu àmbit [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
mòduls de comportament o els trets de personalitat no atribuïbles a la influència exclusiva de l'herència genètica. aprenentatge significatiu Aprenentatge en què l'alumnat relaciona els nous coneixements amb els coneixements previs. Període de temps en què s'aprèn [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
específiques de l'organisme enfront d'una agressió qualsevol. Agrupament de símptomes amb personalitat clínica acusada descrit per un determinat autor. síndrome de Down Afecció congènita causada per una alteració de la dotació cromosòmica i caracteritzada per [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
per un cap i uns braços enganxats al vestit, dins el qual el titellaire fica la mà per bellugar-lo. Persona fàcilment manejable pels altres i mancada de personalitat i caràcter. Ocell de la família dels motacíl·lids, d'uns 14 centímetres de llargada i de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
especialment comunitat veïnal i professional, dotada d'alguna organització i règim jurídic, bé que rudimentari. Des del principi del segle xiii, col·lectivitat d'habitants d'una ciutat o d'una vila, revestida d'una certa personalitat pública, premunicipal, a la qual eren [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'una església, amb personalitat jurídica, destinats a la seva construcció i conservació i posats sota la responsabilitat de l'obrer. Disposició interna dels components mineralògics d'una roca relacionats amb la textura, l'estructura i l'orientació cristal·lina. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
personalitat. Conjunt de característiques que fan que una persona o una comunitat sigui ella mateixa. La llengua forma part essencial de la identitat d'un poble. Identitat nacional. En mat., igualtat que és satisfeta qualssevol que siguin els valors que donem als seus símbols literals [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
de singular usada per oradors o escriptors per a atenuar la personalitat pròpia. plural exclusiu Forma especial de plural pronominal o verbal, en algunes llengües asiàtiques i americanes, que consisteix a considerar la persona nosaltres com la suma de jo més ells, amb l [...]
