FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Divisió, en nombre de cinc o menys, en què terminen les extremitats dels animals vertebrats, llevat dels peixos. En l'ésser humà, membre, en nombre de cinc, amb què terminen les mans i els peus. Cada dit conté tres ossos anomenats falanges, llevat del dit gros, que [...]
Per fer referència a un element del text que ha aparegut anteriorment, de vegades s'utilitzen els participis esmentat, esmentada; mencionat, mencionada, o dit, dita (també susdit, susdita, en un registre més formal), que es poden col·locar davant o darrere del nom. Per exemple:
El nou espai de l [...]
Els sintagmes nominals amb article definit es poden utilitzar amb valor exclamatiu o interrogatiu en alguns contextos. Es poden trobar aquestes construccions en exclamatives directes o indirectes, o en subordinades que depenen de verbs interrogatius. Per exemple:
La sort que té de tenir-te al seu [...]
Motiu polipeptídic de forma allargada característic de les proteïnes reguladores de l'expressió gènica, que es replega al voltant d'un ió zinc i confereix a les proteïnes la capacitat d'unir-se al DNA o a l'RNA. [...]
Els participis es poden fer servir d'una manera aïllada, amb valor absolut, per indicar que un procés ha finalitzat i, per tant, no fan referència a accions que no han acabat. Per exemple:
Arreglat el teulat, van decidir pintar la paret.
Dit això, només falta agrair-vos l'interès demostrat [...]