FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De mestre, fet amb mestria. Una obra, un discurs, magistral. Una lliçó magistral. En què predomina l'exposició teòrica del professor per damunt de la participació activa de l'alumne. Classe magistral. El professor dedica moltes hores a l'explicació magistral [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer arribar a coneixement d'un gran nombre de persones, fer públic. Divulgar un secret. Els deixebles divulgaven la doctrina del mestre. Arribar a coneixement d'un gran nombre de persones. La notícia es divulgarà ràpidament. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Càrrec o professió de mestre. Exerceix el magisteri en una escola de Menorca. Conjunt de mestres d'una nació, d'una província, etc. Precipitat, especialment aquell al qual s'atribuïa una virtut remeiera. Magisteri de bismut. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'haver coneixement o notícia d'alguna cosa. Venir una cosa a sabuda nostra. a sabuda de Sabent-ho. Ho he fet a sabuda del mestre. sense sabuda de Sense saber-ho. Es casaren sense sabuda del pare. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que ajuda. Ajudant de cuina. Ajudant de cambra. Mestre, professor subaltern que ensenya sota la direcció d'un superior, que l'ajuda en les tasques o el substitueix en les absències i malalties. Militar que està a les ordres personals d'un general o cap superior. ajudant de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
funcionari, d'un mestre, del cap de família. obligacions domèstiques Obligacions que comporta la vida en família. Compromís de pagar una suma determinada. Títol que representa una part dels capitals emmanllevats per una societat financera, industrial, etc., que produeix un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
L'aigua, batre (la terra, els sembrats, els arbres, etc.). La tempesta aiguabaté tota la comarca. Les plantes s'inclinaven aiguabatudes pel ruixat. Ruixar amb aigua batent. El mestre de cases aiguabat la paret abans de reblir-la. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Edifici fortificat que servia de residència a un rei o príncep. Part de la coberta d'una nau, des de l'arbre mestre fins a popa. Caseta situada al centre de la coberta d'un vaixell de propulsió mecànica. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No gens indulgent amb les faltes, les febleses. Un mestre sever amb els seus deixebles. Estricte, rígid, en l'observança d'una llei, d'un precepte, d'una regla. Un jutge sever. Disciplina severa. Costums severs. Un estil sever. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Treure (a algú) el vigor, les forces. Feia dos dies que la febre el prostrava. Agenollar-se als peus d'algú humiliant-se o en senyal de reverència o adoració. Va prostrar-se davant la imatge. Vull prostrar-me davant aquest mestre de la poesia. [...]
