FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arma defensiva consistent en una planxa rígida de materials diversos, que protegeix el cos de qui la sosté. Cobrir-se amb l'escut. Escut de metall, de cuir. Un escamot de policies armats amb porra i escut. Planxa d'acer muntada en un canó, davant els qui la serveixen, per a [...]
Talla en escala de secció en forma d'escut, amb 18 facetes trapezoidals i taula triangular arrodonida a la corona, i 18 facetes trapezoidals i 9 de triangulars a la culata. [...]
Unitat litosfèrica de gran abast que forma part d'un crató, afectada per un bombament de l'escorça precambriana i caracteritzada per la seva estabilitat. [...]
Placa de metall fos o estampat, amb un orifici, que es col·loca a la part exterior del forat del pany de portes i calaixos perquè, tot fent d'ornament, protegeixi la fusta dels efectes de la furgada repetida de la clau i en guiï la introducció. [...]
Peça de material rígid de l'equip d'un porter, de forma rectangular, que s'utilitza per a protegir-se la mà que aguanta l'estic i per a retenir o desviar el disc. [...]
Porció plana d'un os, com la part de la porció escatosa de l'os temporal que forma part de la paret lateral del recés timpànic (escut timpànic). També és conegut com a mur extern de l'àtic. [...]