Resultats de la cerca bàsica: 54

21. rizoide
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Semblant a una arrel. Part del cos d'un vegetal no cormofític, com ara una alga, un fong o una molsa, comparable a una arrel per les seves funcions fixadores o absorbents i, sovint, pel seu aspecte filamentós, però d'estructura molt més simple, àdhuc unicel·lular. [...]
22. paratjal
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Figa de color blanc o groc, amb ratlles verdoses o fosques, grossa, de pell prima i de molsa groguenca i aigualosa. [...]
23. amfiteci
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Capa exterior de cèl·lules en l'esporangi d'una molsa. Vorell de tal·lus que envolta el disc dels apotecis d'alguns líquens. [...]
24. desarrapar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Separar d'allò a què està arrapat. El caçador desarrapà el gos de la presa. La molsa es desarrapava de les roques. [...]
25. envellutar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar (a alguna cosa) l'aspecte de vellut. La molsa envellutava les roques. Agafar l'aspecte de vellut. A l'horabaixa, el mar s'envellutava. [...]
26. selaginel·la
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Falguera del gènere Selaginella, de l'ordre de les selaginel·lals, de mida petita, reptant o ascendent, amb fulles petites que li donen un cert aspecte de molsa. [...]
27. esfagne
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Molsa del gènere Sphagnum, que viu en torberes i aiguamolls i en indrets molt humits i amb aigües àcides, on forma masses esponjoses de creixement apical indefinit, que originen la torba. [...]
28. niu
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Construcció que els ocells fan amb brins, molsa, plomissol, etc., per pondre-hi els ous, covar-los i criar els petits. Un niu de gafarrons. Un ocell que havia fet el niu en una teulada. Afollar nius. Els petits deixen el niu quan ja saben volar. caure del niu Ésser molt ingenu, molt [...]
29. verdet
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
coure. Revestiment verdós, format principalment per algues microscòpiques, que es fa sobre les teules o altres superfícies exposades llarg temps a la humitat. Llapó 1 1. Molsa 1 1 i 2.  [...]
30. pedra
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
les pedres del camí. Posar la primera pedra d'un edifici. Una pedra sepulcral, mil·liar. Tirar la pedra i amagar la mà. La pedra fora de la mà no sap on va. Pedra rodoladissa no posa molsa. Mineral molt preuat en joieria per la seva bellesa, duresa, raresa, durabilitat i [...]
Pàgines  3 / 6 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4  5  6  Següent >>