FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Semblant a una arrel. Part del cos d'un vegetal no cormofític, com ara una alga, un fong o una molsa, comparable a una arrel per les seves funcions fixadores o absorbents i, sovint, pel seu aspecte filamentós, però d'estructura molt més simple, àdhuc unicel·lular. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Falguera del gènere Selaginella, de l'ordre de les selaginel·lals, de mida petita, reptant o ascendent, amb fulles petites que li donen un cert aspecte de molsa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Molsa del gènere Sphagnum, que viu en torberes i aiguamolls i en indrets molt humits i amb aigües àcides, on forma masses esponjoses de creixement apical indefinit, que originen la torba. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Construcció que els ocells fan amb brins, molsa, plomissol, etc., per pondre-hi els ous, covar-los i criar els petits. Un niu de gafarrons. Un ocell que havia fet el niu en una teulada. Afollar nius. Els petits deixen el niu quan ja saben volar. caure del niu Ésser molt ingenu, molt [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
coure. Revestiment verdós, format principalment per algues microscòpiques, que es fa sobre les teules o altres superfícies exposades llarg temps a la humitat. Llapó 1 1. Molsa 1 1 i 2. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
les pedres del camí. Posar la primera pedra d'un edifici. Una pedra sepulcral, mil·liar. Tirar la pedra i amagar la mà. La pedra fora de la mà no sap on va. Pedra rodoladissa no posa molsa. Mineral molt preuat en joieria per la seva bellesa, duresa, raresa, durabilitat i [...]