FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Full embrionari característic dels metazous triploblàstics, que apareix entre l'endoderma i l'ectoderma al final de la gastrulació, del qual deriven la dermis, el teixit conjuntiu, els ossos, la sang, els músculs, els òrgans urinaris i els genitals i l'epiteli del celoma. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Òrgan musculós dels vertebrats, molt mòbil, revestit d'un epiteli sensorial i situat a la cavitat bucal, que serveix com a òrgan del gust i com a òrgan principal de la deglució, la succió, la masticació i l'articulació de sons. La punta de la llengua [...]
Epiteli de revestiment de gran part de l'aparell urinari, que s'estén des de les terminacions dels conductes col·lectors dels ronyons, la pelvis renal, els urèters, la bufeta urinària, fins a la porció proximal de la uretra. Consta de 4 a 6 capes de cèl·lules, que canvien de forma segons l'estat de [...]
Excrescència hialina de material extracel·lular, de forma circular i de color groguenc o blanquinós, que es forma, sovint constituint agregats, entre la capa coriocapil·lar de la coroide i l'epiteli pigmentari de la retina com a conseqüència de l'envelliment o d'algun procés patològic. [...]
Epiteli especialitzat que forma els elements receptors de les terminacions nervioses sensorials (retina, òrgan de Corti, mucosa nasal i llengua). [...]
