recurs molt habitual en llenguatge jurídic. Per aconseguir una redacció clara, es pot tornar a esmentar el referent directament o bé mitjançant fórmules com ara la dita Ordre, l'Ordre esmentada, aquesta Ordre, aquella Ordre, o substituir el referent per un pronom feble o relatiu. Per exemple:  Original [...]

punt i la sol·licitud pròpiament dita, podem utilit- zar opcionalment una fórmula com ara Per això, [canvi de línia] Sol·licito: . [...]

trisegmentats, 41 %; de tetrasegmentats, 17 %; i de pentasegmentats, 2 %. Si augmenta el nombre de neutròfils presegmentats (formes joves), hom diu que la fórmula d'Arneth està desviada cap a l'esquerra. Si apareixen molts neutròfils polisegmentats, hom parla de desviació a la dreta de la dita fórmula. Aquesta [...]

persones. Les persones riques del poble. el comú. A la dita del comú, el tal és un lladre. la gran majoria el vulgar el públic terralso terrassans, gent del camp, per oposició a gent de mar. depervallers, gent de terra baixa, per oposició a muntanyesoso muntanyencs, gent de muntanya. fadrinalla [...]

1 ofensa(->) contumèlia(lit.) insult ultratge dicteri, dita injuriosa, ofensiva. improperi invectiva, discurs o escrit injuriós per la violència. deshonria, paraula injuriosa. afront, injúria feta a la cara, públicament. motada, paraula insultant. mostatxada(dial. Alc.). Li ha dit una [...]

Procés fisiològic que forma part d'un altre de més ampli anomenat hemostàsia, el qual té com a missió mantenir la integritat de l'arbre vascular tot evitant les hemorràgies. La coagulació pròpiament dita consisteix en la transformació d'una proteïna plasmàtica soluble -el fibrinogen- en una altra d [...]

freqüent corrent planer banal pedestre adotzenat vulgar. Cp. utilitari. Un cotxe utilitari. Un model utilitari, assequible a tothom perquè hom el fabrica en grans quantitats. 4 m. La gran majoria. gent. A la dita de la gent, X és un lladre. 5 ajuntament. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

últimes, esp. la que s'enlaira més, que puja verticalment, dita cimerol. brancó, branquell o branquilló, la branca més prima de totes, l'última ramificació. brancam, brancada, brancatge, ramatge, capça o capçada, conjunt de les branques d'un arbre. estroncany, banyó, galet, estaloc o monyó, tros de [...]

. bravata(per a fer ostentació de bravesa, esp. en to amenaçador) vent de boca, paraules vanes. brou de llengua, paraules i no fets. barbolla xerrameca estirabot(->) exabrupte, paraula dita bruscament, sense reflexió, sense preàmbul. paraulada, paraula desplaent, ofensiva. morrada, paraules grolleres [...]

color de rosa fig de color de rosa. 19 de colores de colors. Papeles de colores, papers de colors. 20 en color [fotografía, película] en color. 21 meter en color art tacar. 22 mudar de color fig mudar (o canviar) de color. 23 no haber color fam no tenir dita [una cosa amb l'altra], no compondre amb. 24 [...]