FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cambra situada al costat d'una altra de més gran o més important. Eixamplament de l'ànima del canó d'una arma de foc, a l'extrem oposat de la boca, on s'allotja el cartutx que s'ha de disparar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ficar-se (alguna cosa) a la boca. El gos no gosava embocar l'eriçó fet una bola. Posar-se a la boca l'embocadura (d'un instrument de vent). Embocar la trompeta. Devorar, fer desaparèixer. L'eternitat emboca, afamada, generacions i segles. Entrar (en un port, un riu, un carrer, etc.), [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peix de la família dels mobúlids, de cos romboidal, de fins a 5 metres d'envergadura, amb dos apèndixs carnosos a cada costat de la boca, que és terminal, amb la cua curta, de vida pelàgica, que s'alimenta de plàncton (Mobula mobular). [...]
