FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Crustaci decàpode del grup dels braquiürs, amb el cefalotòrax molt més ample que l'abdomen i amb el primer parell de potes molt grans i en forma de pinça. Cranc de mar comú. cranc pelut Cranc d'aspecte rabassut, amb les potes cobertes de pilositat (Eriphia verrucosa [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
epiteliomes. globus pàl·lid Pol inferior del nucli lenticular. globus de seguretat Massa rodona formada a l'abdomen de les parteres quan l'úter s'ha contret. Bafarada 2. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
anàtids, de plomatge negre i gris fosc amb una taca blanca al coll que de vegades s'estén formant un collaret (Branta bernicla). oca de galta blanca [o oca de ventre blanc] Ocell de la família dels anàtids, amb el front, la cara i l'abdomen de color blanc sobre un plomatge gris clar (Branta [...]
L'escriptura de les consonants p i b pot presentar dubtes quan es troben a final de paraula (per exemple: p i b sonen 'p' a llop i a club), i també quan es troben a final de síl·laba i en interior de mot (en paraules com ara abdomen, dissabte o lapsus).
A final de paraula convé tenir en compte [...]
Postura en què el iogui es manté estirat a terra, de panxa enlaire, amb els braços en creu, les cames juntes i girades cap a un cantó, doblegades en angle recte o estirades, i el cap girat cap al cantó contrari. [...]
Respiració en què l'aire inspirat arriba fins a la zona superior dels pulmons, de manera que es produeix una elevació de la clavícula i de les costelles superiors durant la inspiració, i l'abdomen i el diafragma es mantenen relaxats. [...]
Pranaiama en què es fan un seguit de respiracions fortes i breus, fent coincidir l'expiració amb l'entrada controlada de l'abdomen cap endins i amb la pujada del diafragma, i la inspiració, amb la relaxació espontània de la paret abdominal. [...]
Respiració en què l'aire inspirat arriba fins a la zona mitjana dels pulmons, de manera que es produeix una expansió de la caixa toràcica durant la inspiració i un retorn a la posició inicial durant l'expiració, i l'abdomen i el diafragma es mantenen relaxats. [...]
Respiració en què l'aire inspirat arriba fins a la zona baixa dels pulmons, de manera que es produeix un descens del diafragma i una expansió enfora de l'abdomen durant la inspiració i una relaxació i una tornada a la posició habitual d'aquests òrgans durant l'expiració. [...]
