FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fruit comestible de la cogombrera, generalment cilíndric, llis o bé amb tubercles o acícules. Cogombrera . cogombre amarg [o cogombre salvatge] Planta herbàcia de la família de les cucurbitàcies, reptant, de tiges i fulles cobertes de pèls rígids, flors [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
interrupció de la fermentació alcohòlica o per addició posterior. Un vi dolç i un vi sec. Xerès dolç. Que no és amarg, que no és àcid. Ametlles dolces. Pomes dolces. Que no és salat. L'aigua dolça dels rius, dels llacs, i l'aigua salada del mar. No [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bolet del gènere Boletus i altres gèneres afins de l'ordre de les boletals, en general comestible, gros i carnós, que es torna blau al tall o al tacte. mataparent amarg Mataparent de cama ampla, amb reticle vermell, tubs grocs i carn amarga (Boletus calopus). mataparent d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
es pot aprofitar: hi han sortit bolets. bolet amarg Bolet de l'ordre de les tricolomatals, de bona mida, de carn molt amarga, freqüent als boscos mediterranis (Leucopaxillus gentianeus). bolet blanc Pebràs. bolet blanc Farinera. bolet cabriter Rossinyol 2 1. bolet carner [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
tacades de vermell, amb un sol llavi, de gust molt amarg, que es fa als erms i als prats secs (Ajuga chamaepitys). herba felera Herba de la carabasseta. herba felera Herba fetgera. herba felera Herba presseguera. herba fetgera Herba de la família de les ranunculàcies, de fulles totes [...]
Fruit del cogombre tropical, allargat i verrucós, verd i amb llavors blanques quan és immadur i groc o ataronjat i amb llavors vermelles quan és madur, de gust amarg, que s'utilitza en cuina i amb finalitats terapèutiques. [...]