FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arbust o arbret del gènere Evonymus, de la família de les celastràcies, de fulles oposades i fruit en càpsula dehiscent per quatre o cinc valves i granes amb una coberta carnosa de color carabassa o vermellós. Boneter caducifoli de branques verdes, fulles amplament [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Planta de la família de les gramínies, robusta, de fulles amplament linears i gran inflorescència paniculiforme terminal, cultivada antigament a l'Àsia i a l'Àfrica, i actualment a tots els països càlids, com a farratgera i per a l'alimentació humana (Sorghum [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Planta de la família de les crucíferes, herbàcia o una mica llenyosa, de fulles oblongues, enteres i coriàcies, de flors rosades o violàcies en raïm i fruit en silícula amplament alada, que es fa a la muntanya calcària, entre el pedruscall o a les roques [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pi d'escorça grisenca i capçada amplament cònica, amb les fulles força llargues i gruixudes, de dues en dues, i les pinyes més aviat petites, d'un bru clar i gairebé simètriques, que fa boscos a la part inferior de l'estatge montà i sobretot a les contrades [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
de les anacardiàcies, de fulles glauques amplament ovades, flors groguenques en panícula i infructescències que esdevenen totes plomoses, propi dels costers secs, sovint rocosos, d'una gran part de l'Europa meridional, de vegades cultivat com a ornamental, la fusta del qual ha estat [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
ornamental. narcís de tardor Herba de la família de les amaril·lidàcies, bulbosa, de fulles totes basals, amplament linears, i de flors tardorals regulars, d'un groc viu, sense corona, que es fa espontàniament en alguns països mediterranis i es cultiva com a ornamental [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
escletxes, antigament emprada com a medicinal (Silene saxifraga). Herba de la família de les umbel·líferes, alta, de fulles compostes, amplament triangulars i amb els folíols oblongs i dentats, flors blanques o rosades en gran umbel·la i fruit amb dues amples ales, pròpia [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Planta de la família de les gramínies, de tija ferma, fulles amplament linears i inflorescència en panícula espiciforme, sovint lobada i arquejada, d'origen paleotropical i de vegades cultivada com a farratge i com a menjar d'ocells (Setaria italica). panís negre Planta [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
meridional i de Sicília, plantada com a ornamental (Lathyrus odoratus). pèsol silvestre Herba de la família de les papilionàcies, enfiladissa i robusta, de tija i pecíols amplament alats, fulles amb un parell de folíols, terminades en circell, i flors grosses i vistoses, de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
família dels gàdids, del gènere Phycis, amb dues aletes dorsals i una d'anal i les aletes ventrals filamentoses. mòllera pigada [o mòllera bròtola] Peix de la família dels gàdids, amb les aletes ventrals que sobrepassen amplament l'origen de l'aleta anal (Phycis [...]