FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ésser fabulós d'estatura i força enormes. Persona extraordinàriament alta. Figura de gegant que sol anar a les processons. Els gegants de la ciutat. fer els gegants Fer el ridícul. Acant 1 1. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Igualment lluny dels dos extrems en situació, magnitud, grau, període, etc. Les regions mitjanes de l'aire. Una persona d'estatura mitjana. Una persona d'una edat mitjana. Aquest és el germà mitjà. El curs mitjà és entre l'elemental i el superior. El francès [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
no se separa gaire del terme mitjà, ni gros ni petit. Estatura regular. Que en tots els moments d'una actuació, d'un funcionament, etc., es comporta aproximadament igual. Subclasse d'animals equinoderms de la classe dels equinoïdeus, de cos globós i sense braços, recoberts de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
meitat longitudinal, en què es fa un tall per cada cosa d'un gènere que es compra a fiar, el venedor guardant-ne un tros i el comprador l'altre, i es confronten en el moment d'ajustar els comptes. Tros tallat d'una peça de roba en tota la seva amplària. Estatura d'una persona o [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
que té tants nassos com dies té l'any. home granota Bus amb escafandre autònom. home orquestra Músic ambulant que toca simultàniament diversos instruments que duu al damunt. homenet de colzada Home d'estatura extremament petita. Expressió usada per a indicar [...]
significa 'que és igualment lluny de dos extrems'. Una persona d'alçada mitjana, per exemple, no és ni alta ni baixa, sinó d'una estatura intermèdia entre aquests dos extrems.
És freqüent l'error de fer servir mig, mitja en lloc de mitjà, mitjana. Per exemple:
no s'ha de dir el punt mig d'una recta [...]