FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de denudar o de denudar-se. Denudació del crani. Procés pel qual resten al descobert les masses rocoses a causa dels diversos agents erosius. Denudació d'un terreny. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Contorn d'una figura plana. Mesura d'aquest contorn. perímetre cranial Circumferència del crani. perímetre toràcic Circumferència del tòrax a una altura determinada. Àmbit 1 i 2 . [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peix del gènere Torpedo, de la família dels torpedínids, amb un potent òrgan elèctric a cada costat del cos entre el crani i la part anterior de les aletes pectorals. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Serp del gènere Python, de la família dels pitònids, semblant a la boa, de grans dimensions, crani gros i dents molt desenvolupades, amb restes de cintura pelviana, que té cura dels ous que pon. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ordre primitiu de rèptils arcosaures, de crani llarg i esvelt, amb dents implantades en alvèols mandibulars, amb tendència a la marxa bípeda, alguns aquàtics, carnívors, que visqueren del permià al triàsic. Individu d'aquest ordre. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ordre extingit de rèptils, d'ales membranoses aguantades per un sol dit, crani molt desenvolupat, ossos lleugers, dents punxegudes i bec fort, amb capacitat de vol, que visqueren del juràssic al cretaci. Individu d'aquest ordre. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Individu del gènere Australopithecus d'homínids fòssils, que es caracteritza pel fet de tenir un crani més elevat que el dels pòngids i menys que el de l'home, i per una marxa i una estació erectes. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té els dits en nombre imparell. Ordre de mamífers placentaris, amb les extremitats allargades, amb un o tres dits, un molt desenvolupat, de crani gros, sense clavícula i herbívors, que comprèn les famílies dels èquids, dels tapírids i dels [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
òrgan. La conformació de l'ésser humà. La conformació del crani, de l'esquelet. Vici de conformació. En quím., arranjament geomètric dels àtoms d'una molècula en l'espai, convertible per rotació més o menys lliure d'uns grups atòmics respecte [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
piràmide, etc., més allunyat de la base. Element del conjunt fonamental d'un graf. Extrem prominent d'un òrgan o d'una regió anatòmica. Prominència, especialment al cap, a la part més alta del crani, i als pulmons. El punt més alt d'un arc. vèrtex geodèsic Punt [...]
