FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sac membranós en els animals que serveix de receptacle d'un líquid secretat o conté un gas, especialment el que conté l'orina secretada pels ronyons. Bufeta biliar, de la bilis, del fel. Bufeta urinària, bufeta de l'orina. bufeta natatòria Bufeta situada en el tub [...]
f 1 anat vejiga. Bufeta biliar (o de la bilis), natatòria, urinària (o de l'orina), vejiga biliar (o de la bilis), natatoria, urinaria (o de la orina). 2 [bossa] vejiga. 3 bot [alquequengi] alquequenje m, vejiga de perro. [...]
Bufeta neurogènica deguda a una lesió de la medul·la espinal per sobre dels segments sacres; és caracteritzada per la total absència dels reflexos de micció, uns buidatges violents de la bufeta i un elevat volum d'orina residual. [...]
Bufeta neurogènica deguda a una lesió de la medul·la espinal a nivell dels segments sacres, que interromp l'arc reflex que controla el buidatge de la bufeta; és caracteritzada per la incapacitat per a iniciar la micció voluntàriament i per incontinència urinària. [...]
Vesícula biliar; sac piriforme, situat sota la cara inferior del fetge, al límit entre els lòbuls dret i quadrat, on la bilis s'acumula i es concentra abans d'ésser vessada a l'intestí. El pas de la bilis des de la bufeta al duodè és aconseguit per l'acció del quim en el mateix duodè, el qual [...]