FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a l'imant. Que posseeix les propietats d'un imant. Agulla magnètica. Atracció magnètica. Relatiu o pertanyent al magnetisme. Meridià magnètic. Camp magnètic. Relatiu o pertanyent al magnetisme animal. Son magnètic. Que exerceix una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Convertir en un imant. Magnetitzar el ferro, l'acer. Sotmetre a la influència del magnetisme animal. Exercir (sobre algú) una atracció irresistible. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer venir (quelcom) devers si mateix. L'imant atreu el ferro. Les electricitats de nom contrari s'atreuen. Els cossos s'atreuen en raó inversa del quadrat de les distàncies. La seva bondat atreu a tothom. Atreure's l'animadversió de la gent. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estudi dels fenòmens diamagnètics i de les propietats dels cossos diamagnètics. Propietat de certes substàncies que posseeixen una susceptibilitat magnètica negativa, de manera que són repel·lides per un imant o tendeixen a prendre una posició perpendicular a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
fusta o de ferro que suporta la coberta d'un edifici. Conjunt de barres de ferro que formen l'esquelet, resistent a l'extensió, d'una peça de formigó armat i que resten submergides dins la massa de formigó. armadura d'un imant Peça metàl·lica mòbil d'una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Força atractiva d'un imant. Conjunt de fenòmens deguts a la força que es manifesta en els imants atraient el ferro. Ciència que tracta dels fenòmens magnètics. magnetisme romanent [o magnetisme residual] Magnetisme que resta en una substància magnètica en [...]