Àrea temàticaTecnologies de la informació i la comunicació
Marcatge en què no és necessari emprar tots els dígits d'un número de telèfon per a marcar-lo, sinó que permet de marcar un número prèviament programat per mitjà d'una tecla o d'una combinació de tecles. [...]
Vas sanguini que uneix dos vasos veïns. No és correcte d'emprar aquest terme per al sistema nerviós, ja que no hi ha analogia entre una branca anastomòtica vascular i una connexió entre nervis o les seves subdivisions (branca comunicant). [...]
Zona dins el recorregut d'un triatló delimitada longitudinalment per tanques en què es duen a terme les transicions, a l'interior de la qual cada triatleta té un espai reservat per a desar el material que ha d'emprar durant la competició. [...]
Procediment per a la determinació de les proteïnes de la llet; és una modificació del mètode d'Esbach per a les proteïnes de l'orina, ja que en lloc d'emprar l'àcid pícric com a precipitant ho fa amb el reactiu de Bogg. [...]
Patró espacial de la variabilitat de la radiància en una imatge que permet, sobretot a un fotointèrpret, efectuar-ne una millor anàlisi visual d'imatges. També es pot emprar en anàlisi digital d'imatges, tot i que actualment amb menor efectivitat que en anàlisi visual d'imatges. [...]
v tr 1 manejar, fer funcionar, fer anar. Manejar los remos, manejar els rems. 2 [utilizar] manejar, emprar, fer servir. Manejar el pincel, manejar el pinzell. 3 [los caballos] menar. 4 fig [dirigir] manejar. Maneja como quiere a sus hermanos, maneja com vol els seus germans. 5 fig [negocios [...]
Superfície rugosa de la part externa de la cara inferior de la clavícula, destinada a la inserció dels dos lligaments coracoidoclaviculars, el lligament conoide i el lligament trapezoide. Actualment es tendeix a emprar els mots tubercle conoide per a la inserció del lligament conoide, i línia [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
dogmàtic. Emprar un to dogmàtic. tirànic imperatiu. Parlar en to imperatiu. imperiós. Un caràcter imperiós. manadorCp. manaire ésser un gall Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]