FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Privat totalment o parcialment de llum o claredat. Una nit fosca. Una cambra fosca. Que és d'un matís pujat, parlant de colors. Un color fosc i un color clar. Verd fosc, blau fosc. De color fosc, negre o tirant a negre. Un vestit fosc. Roba fosca. ésser fosc Ésser de nit [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Unitat comunicativa mínima, produïda per un parlant, en el marc d'una interacció comunicativa completa, entesa com a part de l'activitat humana. acte reflex Reflex 6. acte sexual Coit. fer acte de presència No fer sinó comparèixer. Fet públic. Assistirem a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
crítica o lligant-lo als interessos d'algú altre. Està compromès en el robatori. Amb les teves indiscrecions, l'has compromesa. La teva actitud ens compromet a tots. Parlant amb aquell home, s'ha compromès. Prometre, en pacte, de reservar, de donar, etc., (alguna cosa). Tinc deu [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
una prohibició, en les oracions negatives. mode indicatiu Mode verbal no marcat per l'activitat subjectiva del parlant, que hom usa per tal de formar oracions asseveratives i interrogatives. mode optatiu Mode que en el sistema verbal d'algunes llengües expressa el desig o la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
associacions obreres. Unió de diverses persones, vinculades jurídicament, per a l'obtenció d'un fi. associació a guanys Règim econòmic conjugal de comunitat de béns. Relació que estableix un parlant entre un mot determinat i els mots que aquest li evoca. Associació [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
respirem! sense respirar Precipitadament . Parlant d'un lloc clos, comunicar l'atmosfera interior amb l'aire exterior per mitjà d'una obertura que en permet la renovació, l'exhalació. El soterrani respira per una petita obertura que hi ha arran del sostre. Algú de qui fa temps no tenim [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
de parlar: té corda per a tota la tarda. donar corda a algú que parla Incitar-lo a prosseguir parlant, seguir-li la veta. Peça gruixuda de fusta que va de popa a proa per sota els baus, descansa sobre puntals i serveix de reforç al buc contra la flexió longitudinal. Vorera [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
darrere d'ell. Immediatesa en una successió. L'un dia darrere l'altre. Era una festa darrere l'altra. Respecte d'un objecte, posició oposada a la del parlant. El poble és darrere aquell puig. S'ha amagat darrere l'arbre. Suport o adhesió a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
distància i alteracions de la temperatura. Fogar1 2. Llum de gran potència que concentra molta intensitat lluminosa en un lloc concret. Part de major interès comunicatiu d'un enunciat, que el parlant subratlla mitjançant l'èmfasi. Centre d'interès i d'expansió de valors [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
diferència de potencial. Qualitat de qui està en estat de fer alguna cosa. La capacitat d'un artista. Home de molta capacitat. Tenir capacitat per a ésser elector. Aptitud genèrica per a ésser subjecte de relacions jurídiques. Coneixença que el parlant té dels recursos de [...]
