FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
desenvolupament, i que, generalment, no pot ésser controlada per un agent. verb efectiu Verb que té un complement objecte indicador del resultat de la significació verbal. verb modal Verb gramaticalitzat que expressa l'actitud del parlant davant l'acció. verb predicatiu Verb que funciona [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'actitud, el sentiment o la intenció del parlant, de manera que el missatge se centra en l'emissor. funció fàtica Funció que manifesta la intenció de mantenir la comunicació amb l'oient, de manera que el missatge se centra en l'establiment d'un contacte social [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
enunciats gramaticals d'una manera significativa en relació amb el context sociocultural i adequats a la situació en què es produeixen i als propòsits de la interacció. competència lingüística Coneixement intern que un parlant té del model abstracte de la seva [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
piezomètric determinat sense assolir la boca. ésser un pou de ciència Tenir una ciència profunda. fer un pou Dues o més persones, estar llarga estona parlant a peu dret. Excavació, generalment vertical i eventualment inclinada, feta en una mina des de la superfície del [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
dels fonemes i de les seqüències de fonemes. tret expressiu [o tret emfàtic] Característica fònica que dona un èmfasi relatiu a diverses parts de l'enunciat i, alhora, suggereix una actitud emocional del parlant. tret fonològic Component últim de l [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Rompre's l'onada contra la roca. Les ones rompien violentament contra les roques, contra la platja. rompre el cap a algú Fer-li mal de cap o pertorbar-lo fortament parlant o cridant. rompre el cor Produir una gran pena, un dolor moral intens. rompre el glaç Fer que cessi una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que fa o rep una llum que res no enfosqueix. Un cel, un temps, clar. Una casa clara, una cambra clara. Fer un dia clar. ésser clar Ésser de dia. A les 7 de la tarda encara és clar. fer-se clar Fer-se de dia. Que és d'un matís poc pujat, parlant de colors. Color clar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
] Expressió per a indicar que una cosa s'ha fet immediatament. diu que Expressió emprada per a introduir una afirmació de la qual el parlant no es responsabilitza, simplement la transmet. Diu que demà tindrem mal oratge. és a dir Això significa, això vol dir, això [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'aixeta Posar fi a una cosa, especialment parlant de diners o de béns que es donen a algú. Ajuntar les vores (d'una obertura). Tanca els ulls i obre la boca. Tanca la boca. Té una son! Els ulls se li tanquen. en un tancar d'ulls [o en un tancar i obrir d'ulls] En un girar d'ulls [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
caràcters comuns i amb una mateixa direcció general. La cadena dels Pirineus. cadena fònica Sèrie de sons successius pronunciats per un parlant que formen un enunciat. Sèrie d'àtoms d'un element, particularment de carboni, enllaçats consecutivament o formant cicles, que [...]
