FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De poc volum. Té els peus menuts i les mans grosses. Llenya menuda. Nen, nena. A l'edat moderna, diner. Moneda petita, de baixa llei o pobra en plata. Entranyes d'un animal mort. Menuts de gallina. De poca importància. Despeses menudes. a la menuda Al detall. per menut [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, de cos rabassut i cobert d'escates de colors metàl·lics que configuren dibuixos complexos, amb capacitat saltadora. peixet de plata Insecte de l'ordre dels zigentomes, de cos aplanat i cobert d'escates de color platejat, sense capacitat saltadora. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
detalls. Primer premi d'una rifa. Li ha tocat la grossa de Nadal. Dotze dotzenes. Una grossa de botons. Moneda grossa, de plata o rica en plata. Moneda d'argent, múltiple del diner, que al segle xiii es generalitzà amb valor de 12 diners. Ral d'argent. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
arriba a tenir 4 metres de llargada i viu a qualsevol mar de l'hemisferi nord, especialment a l'oceà Atlàntic (Grampus griseus). dofí del Ganges Dofí que viu als principals rius del subcontintent indi (Platanista gangetica). dofí del Plata Dofí de mida petita que viu a les [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Un home esclau de la seva paraula. És un esclau de la seva ambició. Són uns esclaus del deure. S'havia convertit en una esclava de la feina. Que requereix dedicació gairebé exclusiva. Aquest negoci és molt esclau. Argolla d'or, de plata o d'altre metall que les dones [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
beguda (un recipient), consumir-ne, esgotar-ne, enterament el contingut. Escureu bé la plata i els plats. Li agrada escurar el got i no deixar-hi cap gota. Escurar un os, un pinyol, les espines. Exhaurir 2 1. Escurar les existències d'una botiga. Escurar els diners del calaix. escurar [...]
Àrea temàticaEquipament de la llar. Decoració. Bricolatge
, el terme pluja fa
referència a un altre guarniment fet amb tires de plàstic o de paper
molt estretes i brillants, generalment de color d'or o de plata, que es
deixen caure sobre la superfície que es vol decorar. Com a termes
secundaris es poden fer servir les denominacions cabells d'àngel i llàgrimes [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
prima de qualsevol material. Paper d'or. Paper d'acetat. Paper de cel·lofana. paper d'alumini [o paper d'estany, o paper de plata] Full molt prim d'alumini o d'un aliatge d'estany, plom i bismut. paper electrònic Suport informàtic flexible i reutilitzable en què hom escriu per [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
oloroses, que es fa a les pastures, sobretot a l'alta muntanya (Daphne cneorum). flor de plata Setins. flor de ploma Milfulles. flor de quaresma Francesilla¹. flor de Sant Agustí Perpetuïna. flor de Sant Benet Herba de Sant Benet. flor de Sant Joan Herba foradada [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
de la passió Passionera. herba de la pedra Salsufragi. herba de la pedra Trencapedra 1. herba de la plata Setins. herba de la prunella Prunel·la de muntanya. herba de la ràbia Herba anual de la família de les crucíferes, grisenca, de tiges dretes o ascendents [...]
