FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En l'antiga Roma, persona que pertanyia a la classe noble. Persona que pertanyia a un orde de noblesa fundat per l'emperador romà Constantí el Gran, dignitat que era la primera després de la imperial. Noble hereditari en les repúbliques medievals italianes. Relatiu o pertanyent [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sacre Imperi Romanogermànic que gaudia de la dignitat electoral o privilegi d'elegir emperador. El qui és el primer, el cap. El príncep del Senat a Roma. Els cardenals són els prínceps de l'Església. Sant Pau i sant Pere, els prínceps dels apòstols. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'imperar. L'imperi de la voluntat en les accions humanes. L'imperi de la llei. Neptú té l'imperi del mar. Autoritat sobirana d'un monarca que porta el títol d'emperador. L'imperi de Napoleó. Estat sotmès a aquesta autoritat. L'Imperi romà. L'Imperi d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar (a algú) una corona, especialment com a insígnia de dignitat sobirana. Coronar el vencedor. Carlemany va ser coronat emperador a Roma. Coronar la virtut. Això el corona de glòria. Coronar-se, algú, de glòria. Formar com una corona tot al voltant (d'alguna [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'acusat. Deposar davant el jutge. Destituir, despullar (algú) d'una magistratura, d'una dignitat, d'un càrrec. Era un tirà i, per tant, digne d'ésser deposat. Deposar un rei, un emperador. Tots els funcionaris foren deposats. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
General, a la presó. Estar de guàrdia. guàrdia civil Cos de seguretat de l'Estat espanyol. guàrdia pretoriana Guàrdia del pretor. guàrdia pretoriana Guàrdia de l'emperador romà. guàrdia urbana Cos policial que forma part d'una corporació local [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'una família. pare de la pàtria Títol donat a l'emperador August pel poble i pel senat i adoptat generalment pels seus successors. pare de la pàtria Persona a qui un estat, una ciutat, etc., deu importants actuacions favorables. pare pedaç Persona que serveix per a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'emperador Andrònic contra els turcs. Companyia franca. La Companyia de Jesús, l'orde dels jesuïtes. Des de l'edat mitjana, conjunt d'homes armats, mercenaris, a peu o a cavall, sota el comandament d'un capità, reclutats pel rei, pels nobles o pels consells municipals. Del segle [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
món romà en temps de l'emperador Octavi. en pau [o en paus] Sense deure's res. No em deus res; quedem en paus. fer la pau Algú, guanyar en el joc el que hi havia perdut. fer la pau Algú, tornar a algú altre el mal que n'havia rebut. fer les paus Cessar d'estar barallats [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'una matèria determinada. Títol d'una norma. Designació honorífica, nom que expressa una dignitat o distinció hereditària o adquirida. El títol de rei, d'emperador. El títol de duc, de marquès, de comte. Persona que posseeix una dignitat o distinció [...]