FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Combinació de dipòsits de llast que hom posa als costats d'una nau per fer-la surar més i poder-la fer anar per aigües de fondària inferior al primitiu calat. Xata, utilitzada especialment en l'operació de carenar un veler. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Abaixar (una vela). Arriar (quelcom) que corri per un forat, com un masteler. Baixar, passar a un nivell més baix. Disposar (un ormeig) dins l'aigua per tal de pescar. Els sardinals són calats entre dues aigües. Una nau o un altre cos flotant, tenir un determinat calat. Un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Expressió usada com a vocatiu afectuós. Et poso aquest llucet, xato? Ai, xata del meu cor! Vas de vi. Embarcació de fons pla i poc calat que serveix per a traslladar molta càrrega i per a netejar l'obra viva dels vaixells sense entrar al dic. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Protecció de llenç, de posts, de tapes o d'altres materials que es posa sobre allò que es vol preservar de la pols. Bata que hom es posa sobre els vestits per a preservar-los de la pols. Dosseret sovint calat i daurat que corona cada taula, o el conjunt, en un retaule a fi de [...]